a la quinta forca

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ə.ɫəˌkin.təˈfor.kə/, occidental /a.ɫaˌkin.taˈfoɾ.ka/
  • Etimologia: D’origen incert, amb diferents propostes. 1) Segons Joan Amades, la confraria dels Desemparats de Barcelona sortia en processó cada any per Tots Sants a recollir els cossos que penjaven de les forques fora muralles i enterrar-los al fossar; generalment eren quatre i la forca de la Trinitat resultava massa lluny per anar-hi en processó;[1] però no hi ha constància que aquestes forques fossin cinc. 2) Segons Francesc Curet i Payrot, es refereix a una de les forques jurisdiccionals que delimitaven el terme de Barcelona com a mer imperi;[2] la més llunyana era la de Castelldefels, però sempre van ser set, sense numeració coneguda. 3) Segons Flocel Sabaté, és un nombre indeterminat per indicar que travessar diversos termes jurisdiccionals és anar molt lluny.[3]

Adverbi[modifica]

a la quinta forca

  1. Molt lluny.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Joan Amades, «Placeta de Sant Felip Neri: Origen de la quinta forca», Històries i llegendes de Barcelona, vol. I, Barcelona: Edicions 62, 1984, ISBN 84-2972144-4
  2. Francesc Curet i Payrot, Visions barcelonines: 1760-1860: La vida humanitària, vol. III, Barcelona: Dalmau i Jover, 1953
  3. Flocel Sabaté, «La pena de muerte en la Cataluña bajomedieval», Clío & Crímen, núm. 4, 2007