Vicenç
Català
[modifica]_XVII_century.jpeg)
- Pronúncia(i):
Oriental: central /biˈsɛns/, balear /viˈsɛns/ Occidental: nord-occidental /biˈsɛns/ valencià /viˈsɛns/, /biˈsɛns/
- Rimes: -ɛns
- Etimologia: Del llatí Vincentius, de vincens («vencedor, conqueridor, seductor»). Doblet de Vicent via el vocatiu.
Nom propi
[modifica]Vicenç m.
- Prenom masculí d’origen llatí
- Nom de diversos sants, celebrats per l'església catòlica: Vicenç Màrtir (22 de gener), Vicenç Ferré (5 d'abril), Vicenç de Paül (27 de setembre).
- Cognom
Variants
[modifica]Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: Vi·cenç (2)
Vegeu també
[modifica]- Obres de referència: DCVB
- Noms de la població, Cognoms de la població, Idescat
Occità antic
[modifica]Nom propi
[modifica]Vicenç m.
- Prenom masculí, equivalent al català Vicenç.
Vegeu també
[modifica]- Grosclaude, Michel. Dictionnaire étymologique des noms de familles gascons, 2003. Per Noste, Ràdio País, 1992, p. 283. →ISBN.