Vés al contingut

Viccionari:Vocals mitjanes tòniques

De Viccionari

Aquesta pàgina és un complement de Viccionari:Pronúncia del català sobre el timbre de les vocals mitjanes tòniques e, o.

Vocal e

[modifica]
  • Llatí ě, ae > vulgar /ɛ/ > /e/ en general.
  • Llatí ē, ǐ, oe > vulgar /e/ > antic /ə/ > central /ɛ/, balear /ə/, occidental /e/
    • Casos atípics:
      • canvi de vocal en llatí vulgar: nǐve > *něve > neu /e/, fems.
      • semicultismes del llatí eclesiàstic: sēde > seu /ɛ/, poena > pena /e/~/ɛ/
      • cultismes tardans sense /ə/: oriental /ɛ/, occidental /e/
      • altres motius: rēte > ret /e/, trēdecim > tretze /e/
    • Contextos obridors amb /ɛ/ general (els mateixos que ě /ɛ/):
      • Davant l: pǐlus > pèl
      • Davant r prevocàlica: cementeri
      • Davant r més consonant no labial (no b,p,f,m,w): vǐrgene > verge.
      • Davant n’r: cǐn(e)re > cendra
    • Contextos tancadors /e/:
  • Llatí ā, ǎ en certs contextos > e /e/: axem > eix, pascere > péixer, fascem > feix, mandicare > menjar.
  • Manlleus:
    • Tradicionalment: /ɛ/
    • Modernament en castellanismes i gal·licismes: /e/

Vocal o

[modifica]

Gironí

[modifica]

En l’àmbit del central gironí hi ha algunes particularitats que difereixen del general en central. Es consideren les àrees geogràfiques:

  • Nord de l’Alt Empordà, de la Garrotxa, del Ripollès i Cerdanya: septentrional de transició.
  • Resta del bisbat de Girona: central gironí.

Vocal e en gironí

[modifica]

Vocal o en gironí

[modifica]
  • Tancament /ɔ/ + nasal > /o/: font, pont, bo, esponja, monja, so, tro, taronja.
  • No obertura de la llei Coromines. Vegeu més amunt.
  • Fusió de vocal oberta i tancada en vocal mitjana: /ɔ/, /o/ > [o̞]. Tret característic del català septentrional, es produeix també en l’àrea central del gironí (Girona /ʒiˈɾo̞.nə/).[5]

Referències

[modifica]
  1. Joan Coromines, Algunes lleis fonètiques catalanes no observades fins ara, Estudis Romànics, Vol. 3 (1951-1952)
  2. 2,0 2,1 L’obertura de les vocals mitjanes tòniques, GIEC
  3. 3,0 3,1 Iu Bohigas, Alguns trets característics del parlar de Girona, La Farga, 273 (set. 2010) pàg. 16-17
  4. Daniel Recasens, Fonètica històrica del català, IEC, 2017
  5. Eva Bosch-Roura, Les vocals mitjanes posteriors en el català de Girona, Universitat de Barcelona, 2017