Viccionari:Romanització del kazakh
Aquesta és la convenció usada al Viccionari per la transcripció del kazakh al català. Està basada en els criteris de l'Institut d'Estudis Catalans pel ciríl·lic rus adaptat a les particularitats del kazakh.
El kazakh s'escriu amb alfabet ciríl·lic en la República del Kazakhtan i en la diàspora en l'antiga URSS i Mongòlia. A la Xina, l'Iran i l'Afganistan s'utilitza l'escriptura àrab, sistema tradicional amb algunes modificacions de l'alfabet de la llengua àrab. La diàspora a Turquia i països occidentals utilitza l'alfabet llatí basat en l'alfabet turc. Hi ha hagut intents de canviar a l'alfabet llatí turc i el govern utilitza de facto una transliteració.
En el Viccionari, les entrades en kazakh les presentem en ciríl·lic, el sistema d'escriptura majoritari. L'equivalent amb escriptura àrab es mostren com a forma alternativa. La romanització està basada en el ciríl·lic.
| Ciríl·lic | Àrab | Transliteració | Pronúncia AFI | Romanització en català | Notes |
|---|---|---|---|---|---|
| А а | ا | a | /ɑ/ | a | |
| Ә ә | ٵ | ä | /æ/ | a | El so és proper al d'una e oberta en català |
| Б б | ب | b | /b/ | b | |
| В в | ۆ | v | /v/ | v | |
| Г г | گ | g | /ɡ/ | g | Es transcriu com a gu davant de e o i. |
| Ғ ғ | ع | ğ | /ʁ/ | g | Es transcriu com a gu davant de e o i. El so és el mateix que el de la era francesa. |
| Д д | د | d | /d/ | d | |
| Е е | ه | e | /i̯ɘ/ | e | Es transcriu com a ie al principi de paraula o després d'una altra vocal. |
| Ё ё | يو | yo | /jo/ | io | |
| Ж ж | ج | j | /ʒ/ | j | |
| З з | ز | z | /z/ | z | |
| И и | ٸ | ï | /əj/, /ɘj/ | i | |
| Й й | ي | y | /j/ | i | El diftong ий se simplifica com a i |
| К к | ك | k | /k/ | k | |
| Қ қ | ق | q | /q/ | kh | Molt similar a la х russa, que en kazakh només existeix en paraules d'origen estranger. |
| Л л | ل | l | /l/ | l | |
| М м | م | m | /m/ | m | |
| Н н | ن | n | /n/ | n | |
| Ң ң | ڭ | ñ | /ŋ/ | ng | Es transcriu com a ngu davant de e o i, o simplement com a n quan precedeix una lletra transcrita com a g. |
| О о | و | o | /u̯ʊ/ | o | El so és proper al d'una u |
| Ө ө | ٶ | ö | /y̯ʉ/ | o | El so és proper al d'una ö alemanya |
| П п | پ | p | /p/ | p | |
| Р р | ر | r | /ɾ/ | r | |
| С с | س | s | /s/ | s | En posició intervocàlica es transcriu com a ss. |
| Т т | ت | t | /t/ | t | |
| У у | ۋ | w | /w/, /ʊw/, /ʉw/ | u | |
| Ұ ұ | ۇ | u | /ʊ/ | u | |
| Ү ү | ٷ | ü | /ʉ/ | u | |
| Ф ф | ف | f | /f/ | f | |
| Х х | ح | x | /x/, /χ/ | kh | |
| Һ һ | ھ | h | /h/ | h | |
| Ц ц | تس | c | /ts/ | ts | |
| Ч ч | چ | ç | /t͡ɕ/ | tx | |
| Ш ш | ش | ş | /ʃ/ | x | Es transcriu com a ix sempre que sigui necessari per mantenir el so xeix. |
| Щ щ | شش | şş | /ɕː/ | sx | |
| Ъ ъ | - | ʺ | - | - | No es transcriu, es translitera per bidireccionalitat |
| Ы ы | ى | ı | /ə/ | i | |
| І і | ٴى | i | /ɘ/ | i | |
| Ь ь | - | ʹ | - | - | No es transcriu, es translitera per bidireccionalitat |
| Э э | ه | é | /e/ | e | |
| Ю ю | يۋ | yw | /jʉw/, /jʊw/ | iu | |
| Я я | يا | ya | /jɑ/ | ia |
Accentuació[modifica]
Els accents en ciríl·lic només tenen una funció didàctica per senyalar la síl·laba tònica. En un text corrent no s'utilitzen accents. En el Viccionari es mostren els accents en el lema, però les entrades són sense accents. En la romanització se segueixen les regles d'accentuació en català. La e i la o en kazakh són sempre tancades. Per tant, quan calgui accentuar les vocals utilitzem: à, é, í, ó, ú.