Viccionari:Llengües de signes

Les llengües de signes són aquelles que s’expressen principalment per gestos manuals. Igual que les llengües orals, tenen la seva pròpia sintaxi, etimologia, morfologia, gramàtica, etc. Vegeu l'article de la Viquipèdia per a més informació.

Existeixen nombroses llengües de signes diferents, generalment per regions. Per exemple, en l'àmbit lingüístic del català oral existeixen la llengua de signes catalana (LSC, codi ISO: csc), la llengua de signes valenciana (LSV, codi ISO: vsv), la llengua de signes espanyola (LSE, codi ISO: ssp) i la llengua de signes francesa (LSF, codi ISO fsl). Tot i que és habitual utilitzar les sigles pels noms de les llengües, en l'àmbit del Viccionari és preferible usar el codi ISO per uniformitat (p. ex. csc en lloc de LSC). Les denominacions són "llengua de signes" més un gentilici d’àmbit geogràfic. Així, a Catalunya s’usa la LSC sense coexistència amb la LSE, tot i que els signants poden escriure i llegir en català o en castellà.

En el Viccionari hi tenen cabuda també les llengües de signes, igual que les llengües orals, vives, mortes o artificials. Es tracten com una llengua més amb el seu encapçalament de llengua.

Glosses

Normalment les llengües de signes no s'escriuen, entre altres causes perquè la majoria de les persones signants llegeixen i escriuen en la llengua oral del seu país. Existeixen propostes de transcripció amb símbols i icones específics, però el seu ús està limitat al món acadèmic.

La glossa és una representació dels signes basada en la llengua oral més propera geogràficament (el català en el cas de la LSC o LSV). L’ús de glosses implica un coneixement previ de les convencions utilitzades en la llengua de signes, que es detalles a continuació. Per simplicitat, utilitzem la traducció en la llengua oral més propera.

Igual que passa amb totes les traduccions, les equivalències entre una glossa i un signe pot no ser biunívoca o pot ser una definició incompleta. O bé el camp semàntic pot ser diferent o bé hi pot haver més d’un signe per a la mateixa glossa o un sol signe per a diferents glosses. Tot i així la utilització de la glossa com a punt de referència és la pràctica més senzilla i s’hi poden afegir les explicacions necessàries.

Convencions per glossar

Cal remarcar que la glossa en la LSC i la LSV encara no està definida del tot. Aquesta és una llista de les convencions que utilitzem al Viccionari, elaborades amb l'assessorament del Centre d'Estudis de la LSC:

• Per la glossa d'un signe, s'utilitza sempre la paraula en català més propera en significat (sempre en infinitiu i singular masculí).
  • Si un signe es pot utilitzar com a verb i també com a nom, és preferible utilitzar l'infinitiu.
• Si la traducció més propera del signe són dues o més paraules, s'ha d'utilitzar un guionet per separar les diferents paraules.
  • Si la glossa inclou una negació, l'adverbi NO es col·loca darrere de l'element negat. Exemple: PODER-NO (en comptes de NO-PODER)
  • En signes compostos s'utilitza un signe + per unir les glosses dels diversos signes simples. Un signe es considera compost només si el significat final del signe és diferent de la suma dels significats dels diferents signes per separat. Per exemple, certificat es glossa PROVAR+MARCA, mentre que llengua de signes és LLENGUA SIGNAR perquè es considera dos signes i conceptes separats.
• Els numerals i l'alfabet dactilològic es glossen utilitzant totes les lletres de la paraula. Exemple: DOS-CENTS i ZETA.
  • Tanmateix, si es lletreja una paraula amb dactilologia, es glossa utilitzant la paraula amb cada lletra separada per guions: V-I-C-C-I-O-N-A-R-I.
• Els classificadors es glossen CL.[tipus de classificador]. Per exemple, si es tracta d'un classificador descriptiu, seria CL.DESCRIPTIU. Al cos de la pàgina, a l'apartat sobre la glossa, s'hi hauria d'incloure una breu descripció del classificador. Exemple: PORC+CL.DESCRIPTIU (botifarra)

  Més informació sobre els classificadors de la LSC

• Si hi ha dos signes que en català es tradueixen per una mateixa paraula, s'afegeix una segona paraula a la glossa per desambiguar. Per exemple: TARONJA-FRUITA i TARONJA-COLOR.

Altres convencions

Aquestes convencions es poden utilitzar per glossar exemples de frases, però en general no s'utilitzen als lemes dels signes perquè mostres propietats morfològiques de la conjugació o declinació del signe:

• Tres signes + al final d'una glossa indica reduplicació del signe. En general, això no s'hauria d'utilitzar als lemes. Exemple: COSA+++
  • Nota: el fet que un signe es tradueixi per una paraula plural en català no significa que es tracti d'una reduplicació. La reduplicació és la repetició idèntica del signe dues o tres vegades.
• Els verbs que concorden amb el subjecte o l'objecte utilitzen un número al davant per marcar la persona del subjecte i un altre al darrere per marcar la persona de l'objecte. Com amb la reduplicació, aquesta notació tampoc s'hauria d'utilitzar en un lema. Per exemple, 1-EXPLICAR-2 ("Jo t'explico a tu").

Consideracions per la creació de noves entrades

A més de les glosses, s'han de tenir en compte les següents consideracions per la creació d'entrades en una llengua de signes:

• Quan un mateix signe té dos significats diferents, cal crear una entrada completa per cada significat i enllaçar-les entre elles indicant que són homònims. Per exemple, AGOST i FORMATGE.
• Pot ser que dos autors glossin un mateix signe de maneres diferents. En aquests casos, caldrà remetre d'una glossa a l'altra i mantenir una sola pàgina com a entrada principal.
• Si dos signes tenen el mateix significat però es distingeixen per un sol paràmetre es consideren al·lòfons i es glossen de la mateixa manera.
• Si dos signes tenen significats diferents i es distingeixen per un sol paràmetre es consideren parells mínims i es poden enllaçar utilitzant aquest terme.

Format

Quan un signe comparteixi entrada amb una llengua oral, aquest s'ha de col·locar després de la seva llengua oral més propera geogràficament. En qualsevol cas, les llengües de signes tenen un encapçalament igual al de les llengües orals, utilitzant el seu codi ISO. Per exemple, per la LSC: == {{-csc-}} ==. Cada llengua de signes s'ha de glossar utilitzant la seva llengua oral de referència, utilitzant els seus criteris per glossar si són diferents als descrits anteriorment. Si diverses llengües de signes comparteixen entrada, la LSC i LSV es col·loquen en primera posició seguides de la resta per ordre alfabètic.

Directament després de l'encapçalament de llengua es col·loca el vídeo del signe. A continuació, es pot utilitzar un apartat Glossa per descriure diverses dades del signe: etimologia o origen del signe, explicació del classificador de la glossa (si n'hi ha) o menció dels paràmetres del signe (configuració de la mà, orientació del palmell, moviment, posició i component no manual). Després d'aquest apartat se'n fa un de nou per cada categoria gramatical del signe, igual que en les entrades de les llengües orals. Podeu veure un exemple d'entrada en LSC amb una bona estructura a GENER.

Vídeos

A banda de representacions de l'alfabet dactilològic que es poden usar en alguns casos, la forma més visual és la inclusió d'un vídeo breu.

Actualment, existeixen alguns vídeos amb representacions de llengües de signes, vegeu c:Category:Videos of sign language. Per incloure nous vídeos, la recomanació és seguir com a convenció de noms: el codi de la llengua, un guió de separació i el terme interpretat (per exemple, Fitxer:csc-beure.ogg per "beure" en la llengua de signes catalana). Podeu veure c:Commons:Video per a informació sobre els vídeos a Wikimedia Commons, formats, conversions, càrrega i utilització.

Per incloure un vídeo al Viccionari, amb la informació complementària, vegeu la Plantilla:signes. Vegeu també totes les entrades existents a Categoria:Llengües de signes.

Enllaços

• Wikisign amb les llengües de signes catalana, francesa i alemanya. Tenen vídeos amb llicències adaptades i compatibles amb el Viccionari i Commons: CC-BY-SA-2.0-ES, CC-BY-SA-2.0-FR, CC-BY-SA-2.0-DE.
• Spread the Sign, projecte internacional amb múltiples llengües de signes. Es poden carregar a Commons seguint les instruccions de c:Commons:Spread the sign.
• Portal de la Llengua de Signes Catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans, amb gramàtica i vocabulari. Té copyright.
• Sématos amb les llengües de signes catalana, espanyola, francesa, alemanya i l'internacional ISL. Té copyright.