Viccionari:La taverna/2010

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca
Nuvola mimetypes tar.png
Siusplau, No editeu aquesta pàgina !
Aquesta pàgina conté informació arxivada que s'ha guardat com a referències històriques de Viccionari. Si voleu discutir d'algun dels temes que aquí s'exposen, siusplau feu-ho a La taverna.

Bon any 2010[modifica]

Les converses anteriors han quedat arxivades. Bon any a tothom! -Aleator 23:41, 30 des 2009 (CET)

Has sigut el primer! Vius a les illes Fiji? :-D Bon any nou! --Vriullop 12:22, 31 des 2009 (CET)

Nacionalitats i idiomes (continuació)[modifica]

Continuant amb el tema la taverna de 2009 he tret les següents deduccions i n'he afegit algunes de pròpies que espero em corregiu si m'equivoco:

  • Cal deixar clara la diferència entre adjectiu (gentilici) i nom (també gentilici i nom d'un idioma).
  • Els noms dels idiomes són sempre en singular i en un sol genere (sempre o gairebé en masculí), però el nom com a gentilici (un alemany, un rus, ...) té dos generes i també té plurar, per tant, cal fer les accepcions en apartats diferents.
  • S'han proposat les següents fórmules pel gentilici:
  • pertanyent o en relació amb XXX
  • originari, pertanyent o en relació amb XXX
  • originari, referent o relatiu a XXX
  • que mostra relació amb XXX
  • relatiu o referent a XXX
  • que mostra referència a XXX
  • de XXX (exemple a enciclopedia.cat)
  • llengua parlada a XXX (exemple a alemany).
  • natural de XXX o del poble de llengua XXX (exemple a alemany).
  • relatiu o pertanyent a XXX, als seus habitants o a la llengua XXX (exemple a alemany).
  • Hi ha d'altres casos no nacionals que, en part, segueixen el mateix model, exemple: hepàtic (encara no creada).

La meva proposta. Pel que fa a l'adjectiu:

  • originari, pertanyent o relatiu a XXX o a la seva llengua eliminant el que no correspongui en casos com hepàtic, el qual quedaria com pertanyent o relatiu a XXX

Pel que fa a l'idioma:

  • llengua parlada a XXX o llengua parlada per XXX o llengua parlada per XXX i durant XXX (alguns idiomes no es defineixen per una zona geogràfica sinó per un grupo social, de vegades nómada, o bé pel seu origen o per la seva època o pel context combinació d'alguns d'aquest els factors, per exemple el jiddisch (parlat arreu del món) o el llatí (parlat en el context de les misses a més del vaticà, de l'imperi Romà, d'universitats en època antiga, ...))

Pel que fa al gentilici com a nom:

  • Natural de XXX i tots els afegits necessaris darrere segons correspongui.

Crec que Vriullop te raó quan diu que les definicions són prou genèriques per no preocupar-nos per coincidir amb d'altres diccionaris no lliures. De fet aquests altres diccionaris (diec2 i GREC) també coincideixen amb el DRAE i amb molts d'altres (deixant de banda l'idioma: Perteneciente o relativo a XXX (DRAE).)--Maltrobat 18:46, 31 des 2009 (CET)

Per mi és correcte. Tenint un model es poden crear totes les llengües i tots els gentilicis, que no sempre són fàcils de trobar en un diccionari. Una possible font per gentilicis poc comuns: http://esadir.cat/toponims/municipisterritorisparlacatalana. Cal tenir en compte, a més, que els acabats en -ès tenen la forma -és en valencià (anglès, anglés), i que en les traduccions cal vigilar que en francès van en minúscula l'adjectiu i la llengua (fr:allemand), i en majúscula el gentilici (fr:Allemand). --Vriullop 19:45, 31 des 2009 (CET)
Crec que cal afegir l'objectiu d'arribar a un consens pel que fa a la creació d'entrades pels mots compostos. Si de cas podríem deixar-ho per més endavant, un cop decidit el tema dels gentilicis. Bon Any 2010 a tots i ànims! --Xavier D. (A disposar!) 01:14, 1 gen 2010 (CET)
He aplicat la meva última proposta a rhodesià (que fà referència a Rhodèsia, nom caducat d'un país existent) i a hepàtic. En cap dels dos casos no hi ha un idioma que aprofiti el mateix nom, per tant, són dues versions més curtes del que diem, però suficients per começar a treure conclusions. Si us sembla bé a tots posem en marxa la màquina de crear definicions, sinó contrastem-ho amb les altres propostes, els pros i contres.--Maltrobat 11:39, 2 gen 2010 (CET)
Jo ho veig perfecte. -Aleator 15:18, 2 gen 2010 (CET)
Ara que hem començat a crear gentilicis dels PPCC i d'arreu del món, crec que s'hauria de crear una plantilla/referència per la pàgina ésaDir. El problema és que si voleu que l'enllaç sigui personalitzat haurem de recórrer a coses com {{ref-dir|20030611145225_1}}--KRLS 00:09, 4 gen 2010 (CET)
També sorgeix el tema de les variants de gènere i nombre dels gentilicis. Què fem en el cas dels adjectius? Posem Originàries, pertanyents o relatives a X o ens limitem a Femení plural de X? --Xavier D. (A disposar!) 00:34, 4 gen 2010 (CET)
Potser m'acusaran de sexista, però el criteri que jo he seguit és posar la informació comuna (etimologia, accepcions, traduccions...) només en la forma masculina singular, de fet tal com fan els diccionaris clàssics. En les formes flexionades, simplement "Plural de...", "femení singular de...", etc. --Vriullop 13:18, 4 gen 2010 (CET)
De sexista res Vriullop, en realitat és la opció més lògica i habitual, però prefereixo saber què en pensa la resta de la comunitat. --Xavier D. (A disposar!) 15:17, 4 gen 2010 (CET)
Ok, doncs podem seguir el model de "Plural de...". Jo també em qüestiono sobre la si és sexista o no.--KRLS 18:10, 4 gen 2010 (CET)
S'ha fet una feina molt bona en aquest tema. No tenia ni idea de l'adreça esadir.cat. Tot i pendent de la plantilla ésaDir jo tiro endavant.--Maltrobat 18:00, 8 gen 2010 (CET)

Entrades de més d'una paraula (continuació)[modifica]

Tal com diu Xavier D. en el comentari anterior (Nacionalitats i idiomes (continuació)) i seguint amb el comentari de la Taverna de 2009 (Entrades de més d'una paraula) caldria anar tancant temes. Pel què fa al tema d'entrades múltiples trobo molt enraonada la seva última proposta, la qual ja he aplicat a laberint i a hepàtic:

  • Tenir en compte el significat de les paraules per separat. Posem l'exemple de turisme lent: per separat podem deduir què és, no és un concepte específic sinó un SN simple. Per tant no cal crear-li una entrada pròpia; el més lògic és fer-la com a compost de turisme (el nucli del SN) en un desplegable (si li cal informació addicional) i com a molt redirigir-ne el concepte. En canvi, si veiem compostos com gall d'indi, veurem que d'indi sol no té cap sentit, ni podem esbrinar què és en el seu conjunt. En aquest cas si podríem fer-ne una entrada sol, i des de gall (la partícula clau), fer una secció de compostos només deixant l'enllaç (com un vegeu també però amb el títol de compostos). Per seguir els exemples donats, el compost rata pinyada. Tot i ser un SN, no podem deduir que és, per tant la millor solució seria crear-li també una entrada, i una redirecció des de rata (no des de pinyada perquè el mot no existeix).

Per altra banda i seguint la mateixa proposta i ampliant-la, en el cas d'hepàtic m'ha semblat que la paraula de pes era en tots els casos la primera i, per tal de no duplicar explicacions, he posat un enllaç a aquesta primera paraula afegint davant el text 'Vegeu'. No sé si és la millor manera de fer-ho, però en crear aquest model podem començar a veure quin aspecte fa i si val la pena seguir per aquí o fer-ho d'una altra manera.

M'agrada puntualitzar, Maltrobat, que no veig cap sentit en posar un vegeu ... si ja has fet l'enllaç amb el mot. Jo ho treuria. --Xavier D. (A disposar!) 16:12, 4 gen 2010 (CET)

Pel cas de laberint, ara per ara, les paraules compostes que hi apareixen sovint tenen un fort pes específic perquè descriuen parts del cos amb tot el que això comporta (llargues descripcions, sinònims, altres significats relacionats, etc). Ho he intentat abreujar i no tinc clar quin dels sinònims hauria de carregar amb la definició, però de moment ho deixo així per tenir-ho més o menys lligat. No he posat cap desplegable perquè només he afegit un element subordinat: sinònims, però si això creix evidentment haurà de canviar, sinó al final aquesta entrada es farà il·legible de tant text.--Maltrobat 11:25, 2 gen 2010 (CET)

He entrat art marcial a art i no tinc clar si ho he fet bé. El DIEC2 i el DRAE també el col·loquen a art, però el GREC ho fa a marcial, i en tots els casos ho escriuen en plural. El termcat ho fa en singular i com a entrada pròpia.--Maltrobat 13:14, 2 gen 2010 (CET)

Maltrobat jo en aquest cas entraria art marcial a art i art marcial el redireccionaria a art. --Xavier D. (A disposar!) 16:12, 4 gen 2010 (CET)
Jo ho veig bé perquè té lògica, però se'm fa estrany separar "art marcial". També se'm fa estrany separar "turisme rural", tot i que llavors em contradic. Potser si alguna de les referències "oficials" com DIEC, DGLC, DCVB, etc. o diccionaris especialitzats, en fan referència ja seria motiu per a posar-ho com entrada pròpia. No ho sé.
Per cert, m'agrada molt la forma de referenciar a laberint: no deixa marge al dubte.
Una altra coseta. Si separem les accepcions, els compostos i les locucions, llavors haurem de fer una caixa de traduccions per a cadascun, i llavors potser caldrà baixar un nivell a la secció de traduccions? O potser ajuntar-ho tot i fer una única caixa de traduccions, amb simples, compostos i locucions (per exemple, sèu o pany).
-Aleator 15:50, 2 gen 2010 (CET)
Jo faria una caixa especial de compostos, amb la pronunciació, l'origen i l'etimologia si és un cas específic, la separació de síl·labes, el plural i la flexió de gènere (si en té), i les accepcions . Les frases fetes que pugui tenir el compost les ficaria a la secció de frases fetes i les traduccions en una caixa a la secció de traduccions, per no sobrecarregar el desplegable del compost. Exemple de la possibilitat amb art marcial:

Compostos i expressions[modifica]

Plantilla:top

  • Pronúncia:
  • Origen: d'art i marcial
  • Etimologia: Optativa

art mar·cial

singular art marcial
plural arts marcials
  1. Definició

|}

Proposo que aquest desplegable es posi només quan el dubte sigui rigorós entre una entrada pròpia i una simple definició. --Xavier D. (A disposar!) 16:12, 4 gen 2010 (CET)

Vegeu també Plantilla_Discussió:-loc-. -Aleator 00:27, 12 feb 2010 (CET)

Proposta per entrades múltiples[modifica]

Mireu Viccionari:Compostos que ja està més o menys perfilat amb una proposa concreta. Es tracta, primer, de delimitar les locucions que tindran entrada i les que no. El cas més complex és el de les locucions nominals on hi pot haver una gamma àmplia de casos. Segon, cal una reestructuració de plantilles: {{-loc-}} passaria a ser de nivell de categoria gramatical, tal com està a la plantilla de proves; {{-comp-}} passaria a ser secció per a locucions, expressions, modismes i frases fetes. Cal veure quin seria el nom i el títol més adequats. --Vriullop 15:21, 18 feb 2010 (CET)

Jo no en sóc expert, però, tot i així, m'agradaria col·laborar a posar ordre al nou canvi de plantilles. Ara per ara ho veig molt confòs, he vist que hi ha molts canvis i moltes classificacions noves. Podria haber un exemple per a cada cas? Poden estar els exemples i una mica d'explicació en alguna pàgina fixa al viccionari? Si fos així crec que tots hi guanyariem. --Maltrobat 16:03, 18 feb 2010 (CET)
Un exemple doble: Usuari:Vriullop/blat i Usuari:Vriullop/blat de moro. --Vriullop 21:03, 18 feb 2010 (CET)
Jo m'estic malacostumant, perquè estic novament d'acord. Espero contradir-te algun dia, Vriullop! :) Potser també hauríem de limitar de moment la flexió, no? Per exemple, podem crear pàgina per a anar a tomballons però ara per ara trobo una mica abusiu crear "vaig a tomballons", "vas a tomballons" etc. (tot i que també pot tenir el seu interés: la "s" de "vas" a "vas a tomballons" no es pronuncia igual que la "s" de "vas"...) -Aleator 00:25, 19 feb 2010 (CET)
Tot arribarà :-) Trobo exagerat flexionar les locucions verbals, excepte algun cas particular d'ús corrent, se m'acut "passi-ho bé" diferent a "passar-s'ho bé", però en general no. Limitem també d'entrada els plurals? En general només es flexiona el nucli (blats de moro), però en alguns casos és una flexió coordinada (punts i comes). Potser és suficient en indicar-ho sense necessitat d'entrada pròpia. --Vriullop 11:56, 19 feb 2010 (CET)
Molt bé, faré una classe de "compostologia" per aclarir-me. Segons vegi més exemples i els pugui contrastar començaré a aclarir-me i podré donar un cop de mà. Hi ha mooooolta feina per a fer: les rectificacions d'apartats o creació allà on no n'hi havia cap.--Maltrobat 16:34, 19 feb 2010 (CET)

Diccios en format Djvu[modifica]

Els diccionaris antics com {{R:CCLFI 1839}}, {{R:DMC 1840}} i {{R:DLCCCL 1840}}, els podeu baixar de Internet Archive en format DjVu que, a diferència dels .pdf, incorporen el text, i amb el programa DjVuView podreu fer cerques de mots ràpidament (l'alternativa és paginar i paginar...).-Aleator 15:50, 2 gen 2010 (CET)

Interessant, però no ho he entès, o no he aconseguit res. Com ho fas? --Vriullop 23:45, 2 gen 2010 (CET)
Suposo que et refereixes a com baixar-te el fitxer, el programa i després cercar. Una mini guia amb un exemple:
1) Baixar el diccionari de Internet Archive. Fem la cerca com si fóssim a Google, cliquem el llibre que ens interessa i un cop estem a la seva plana principal, per exemple [1], no hem de clicar a "Djvu" sino a "All Files: HTTP", i ens portarà al directori [2] on ara sí, si cliquem al fitxer "diccionaridelal00estegoog.djvu" el nostre navegador haurà de desar-lo o obrir-lo en local.
2) Un cop baixat al nostre ordinador, per veure'l, podem utilitzar algun visualitzador de fitxers DjVu. El Djvuview em funciona perfecte en Windows XP. N'hi ha d'altres. Aquí trobareu més info en general, i a http://djvulibre.djvuzone.org l'hauríeu de poder descarregar (gratis i lliure).
3) Amb el Djvuview heu d'activar "Show Sidebar" per veure la barra lateral esquerra, que té 3 opcions: vistes en miniatura (thumbnails), Outline per veure un arbre de pàgines, i la que ens interessa: Find per a cercar mots (ja que incorpora w:OCR).
-Aleator 23:23, 7 gen 2010 (CET)
Àngelamaria! Bé, també hi ha l'opció de "read online" amb cerques OCR. El que no he trobat és el {{R:CCLFI 1839}} tom 2. Hi ha el tom 1 però no el 2 a pesar que és a Google Books. --Vriullop 12:14, 8 gen 2010 (CET)

Descripció de les lletres[modifica]

De la mateixa manera que passa amb les nacionalitats les lletres també hauriem d'unificar-les. He donat d'alta kappa i em disposo a donar d'alta khi, però altre cop el mateix: Quina formula seguim? No és un tema qualsevol, hi ha lletres de molts alfabets i el tema és molt reiteratiu. A més de guanyar temps un estil homogeni és molt més net.

  • A la viquipèdia posa el següent: Khi (majúscula Χ, minúscula χ) es la 22a lletra del alfabet grec. Té un valor numèric de 600.

Però al DRAC i al DIEC2 posa alguna cosa semblant i ja hi som.
Ja posats caldria definir com s'expressa que s'assembla o és equivalent a tal o qual lletra.
Per altra banda caldria també deixar clar que passa quan la lletra s'utilitza com a part d'un sistema numèric (el romà o el grec i potser d'altres): cal crear una nova accepció o és la mateixa?
Per acabar també s'ha de col·locar el símbol en algun lloc. En resum cal definir les següents parts:

Un tema a part són els ideogrames. Que fem amb els símbols xinesos, japonesos, etc. Són lletres o paraules o simplement kanji.

  • Símbol.
  • Definició com a lletra.
  • Correspondència a una o més lletres catalanes (o si més no a un so o a un concepte).
  • Definició com a numeral quan correspon (com a nova accepció?)

No m'agrada fer tantes entrades a la taverna però crec que és un tema que cal que tothom que s'animi digui la seva. En els temes anteriors va força bé.--Maltrobat 21:23, 2 gen 2010 (CET)

Crec que hauríem de fer un arbre semblant al de en:Category:Letters, symbols, and punctuation: símbols per una banda, lletres de cada alfabet per una altra (llatí, grec, ciríl·lic, àrab, hebreu), logogrames (xinesos, japonesos, coreans), síl·labes i abugides per a llengües exòtiques, etc. Si una lletra coincideix amb un símbol i amb un número o el que sigui, tot plegat a la mateixa pàgina, no? Jo crec que tot mot o conjunt de caracters amb significat ha de tenir cabuda al Viccionari (finsitot alguns que no tinguin significat per sí sols, com els infixos).
El que ja no tinc clar és el "nom en català" de cada símbol (per exemple, la ema, la ena, la alfa, etc.) per als alfabets "exòtics". Aquí necessitarem experts o bones referències per a cada llengua i no pas inventar-nos-ho ;) -Aleator 22:25, 2 gen 2010 (CET)
Però en tot cas ha d'haber-hi dues entrades, una pel símbol i una altra pel nom del símbol. Per exemple, una per la lletra M així sense més i una altra pel seu nom ema, però a on posem la definició? Cal posar redireccions? Potser sí, si més no per la minúscula m (o deixar la minúscula tal com està i posar redireccions a la majúscula). Pel que fa al significat numèric, estic d'acord en que no ha de ser una entrada nova però pot ser una accepció nova, o això tampoc cal? Faré una ullada més profunda a veure com ho han solucionat en altre idiomes. Pel que fa a les categories estic totalment d'acord amb tu.--Maltrobat 22:53, 2 gen 2010 (CET)
Jo faria una entrada per a cada mot mentre tingui una codificació Unicode diferent, finsitot si ho veiem igual. Les redireccions les deixaria per a casos molt concrets. Per exemple, "ema" també significa "mare" en estonià, "m" és la lletra o el metre de longitud etc., "M" és el símbol de mega o de l'aminoàcid metionina, etc., flipeu amb en:Appendix:Variations of "m" ;) -Aleator 23:10, 2 gen 2010 (CET)
Jo estic d'acord en fer, segons l'exemple, una entrada per M i una altra per ema (sempre i quan hi hagi enllaços entre elles), tant fa si és un caràcter xinès o altre. Trobo molt adequada la correspondència o aproximació amb les lletres catalanes. --Xavier D. (A disposar!) 15:21, 4 gen 2010 (CET)

ésAdir[modifica]

Caram, com s'omple La taverna... Escolteu, l'avís legal de l'ésAdir [3] hi diu Tot enllaç de tercers a l' ha de ser a la seva pàgina principal, i queden expressament prohibits els "links profunds", el "framing" i qualsevol altre aprofitament dels continguts del portal a favor de tercers no autoritzats. Els links profunds són els w:es:Deep link o w:en:Deep link com els que tenim aquí. Ara escriuré un correu per demanar permís, i ja us dirè. Però potser caldria aturar posar aquests enllaços o inclús esborrar els que hi ha per ser bén legals (o posar només l'enllaç a la plana principal com fem amb el {{dcvb}}). Si no dic res és que no m'han fet cas. -Aleator 21:01, 8 gen 2010 (CET)

En tot cas, es pot referenciar a la pàgina base d' ésAdir i deixar que l'usuari faci la cerca. Una referència és sempre una cosa important ja que permet testimoniar que la paraula, la seva grafia o el seu significat no són inventats, per tant, quantes més millor.--Maltrobat 09:25, 10 gen 2010 (CET)
Han passat la petició als seus serveis jurídics i tot apunta al vist-i-plau. Ja us informarè. -Aleator 01:12, 14 gen 2010 (CET)
Apa, ja han tret de l'avís legal això dels links profunds. Tot correcte. ;) -Aleator 23:38, 19 gen 2010 (CET)

Moure al Viccionari[modifica]

Aprofitant la gran Quinzena de la qualitat de la Viquipèdia me proposat buidar la categoria d'articles a moure al Viccionari, tanmateix hi ha una sèrie d'articles que no sé si hi tenen un cabuda real. Els aniré penjant aquí:

  1. w:Abd-ad-Dar (nom) (XD)
  2. w:Abd-ad-Dayyan (nom) (XD)
  3. w:Abd-adh-Dhàhir (nom) (XD)
  4. w:Abd-aix-Xafí (nom) (XD)
  5. w:Abd-aix-Xahid (nom) (XD)
  6. w:Abd-aix-Xàkir (nom) (XD)
  7. w:Abd-aix-Xakur (nom) (XD)
  8. w:Abd-Rabbih (nom) (XD)
  9. w:Abd-Xams (nom) (XD)
  10. w:Abd-Yaghuth (nom) (XD)
  11. w:Adam (nom) (XD)
  12. w:Al-Haramayn (XD)
  13. w:Alida (nom) (XD)
  14. w:Àmbit d'ús Passat a àmbit com un compost (Maltrobat)
  15. w:Angle diedre Passat a angle com un compost (Maltrobat)
  16. w:Ariobarzanes (XD)
  17. w:Atiyya (nom) (XD)
  18. w:Arsames (XD)
  19. w:Atà (nom) (XD)
  20. w:Atà-Al·lah (nom) (XD)
  21. w:Atiyya (nom) (XD)
  22. w:Concentració percentual en pes Passat a concentració com un compost (Maltrobat)
  23. w:Concentració percentual en volum Passat a concentració com un compost (Maltrobat)
  24. w:Gaddi (XD)
  25. w:Ilat (XD)
  26. w:Majoria simple Passat a majoria com un compost (Maltrobat)
  27. w:Quirí (nom) (XD)

--KRLS 03:03, 11 gen 2010 (CET)

Donaré el meu vistiplau als mots que cregui adequats amb les inicials (XD). Puntualitzo que estic d'acord amb incloure tots els noms propis, ja que si ja n'hi ha, no veig perquè sobren els d'altres llengües. Els noms matemàtics poden encabir perfectament un article propi a la Viquipèdia, però les expressions emprades en l'antiguitat per altres idiomes tenen el seu lloc aquí, al meu parer. --Xavier D. (A disposar!) 14:32, 11 gen 2010 (CET)
Alguns conceptes com Majoria simple si han de tenir lloc al viccionari, però no com a entrada pròpia. Tal com deiem en comentaris anteriors, correspon a una entrada composta. En el cas de majoria simple, sembla que ha de formar part de majoria. --Maltrobat 16:32, 11 gen 2010 (CET)
Normalment els que demanen a la VP moure coses al Viccionari no coneixen el projecte i simplement volen desfer-se d'allò que no saben per on agafar-ho. Tot allò que no tingui referències a la VP, i que no es puguin trobar fàcilment, tampoc serveix pel Viccionari. --Vriullop 18:08, 11 gen 2010 (CET)
Podeu anar formatejant els articles que he importat? Jo aniré important de la Viquipèdia, però necessito que tots ajudeu a formatejar.--KRLS 18:34, 11 gen 2010 (CET)
Com va això de formatejar? N'agafo un de la llista, el reanomeno, el formatjeo i el ratllo de la llista. És això? Si és així en faré alguns. Per cert, que vol dir (XD)? No crec que sigui una iconeta rient a amb els ulls clucs. --Maltrobat 19:43, 12 gen 2010 (CET)
Maltrobat, XD són les meves inicials per indicar ràpidament quines accepcions trobo adequades per importar el Viccionari. Estaria bé que la resta també marquéssiu quines entrades us agradaria que fossin adaptades pel Viccionari i quines no. Disculpeu si ha semblat un tipus de vandalisme o quelcom semblant (coincidències). --Xavier D. (A disposar!) 23:07, 12 gen 2010 (CET)
Ho sento Xavier, tú ho havies dit molt bé. Massa sovint em passa que llegeixo les coses sense fixar-me prou. Està a la meva llista de pendents millorar-ho.--Maltrobat 20:48, 14 gen 2010 (CET)
Mira/Mireu els canvis recents i veureu que he importat diversos articles, doneu-los format i retoqueu si és necessari la definició.--KRLS 23:09, 14 gen 2010 (CET)
Ja en teniu uns quants a formatar. A més a més, si teniu temps repasseu aquesta categoria i comenteu-m'he si cal importar algun article que sigui aprofitable.--KRLS 23:53, 14 gen 2010 (CET)

Verbs pronominals[modifica]

No tinc clar que fer amb els verbs pronominals. Quan en trobo algun et direccina al verb sense més i a dins només hi trobo definicions sense diferenciar. Segurament hi haurà millors exemples, però no els he sabut trobar. Algun suggeriment?--Maltrobat 19:26, 12 gen 2010 (CET)

Hi ha un exemple en indisposar. D'acord, segueixo aquest model, però entenc que les accepcions subordinades només ho són perquè a més de pronominals repeteixen una explicació molt similar a la no subordinada, en cas contrari totes les accepcions estan al mateix nivell, vegeu glaçar.--Maltrobat 19:40, 12 gen 2010 (CET)

Rellotge de modificacions atrassat[modifica]

Algú se n'ha adonat que el rellotge de les modificacions va una hora atrassat? Suposo que sí. Que vol dir això? Hi ha algun defecte? El problema de l'horari d'estiu? O és que anem amb el meridià de Greenwich?--Maltrobat 19:58, 12 gen 2010 (CET)

Prova a canviar la franja horària de les teves preferències. -Aleator 00:03, 13 gen 2010 (CET)
Gràcies Aleator! De vegades tinc la sensació que mai aprendre a fer servir el vicci-món.--Maltrobat 20:08, 14 gen 2010 (CET)

Enllaços a viquipèdies diferents de la catalana[modifica]

Convé posar referències a totes les entrades per saber-ne l'origen (això justifica la seva existència en el viccionari), potser només amb l'excepció de plurals, feminis i formes verbals, perquè la paraula arrel ho deixa tot clar (i mostra aquests derivats). He posat referències a la viquipèdia en alguns gentilicis i, reflexionant, després de veure una rectificació, queda clar que pot donar un problema circular: si des del viccionari referenciem la viquipèdia, a la viquipèdia es pot fer el mateix i al final l'origen es fa incert. Cal cercar un origen més sòlid! Malgrat tot no s'ha de desaprofitar la viquipèdia perquè és una font d'informació més amplia (enciclopèdica), el que cal és referenciar-la d'una forma diferent, exemple de l'entrada helicòpter:
{{wikimedia|w=helicòpter}}
Què passa, però, quan la paraula a referenciar està en un altre idioma, per exemple helicóptero (en castellà)? Creieu que seria convenient referenciar-se a la viquipèdia de l'altre idioma? Només en el castellà, el francés i l'italià com a llengües en contacte o millor en totes? Bé, potser totes no, ... en japonès seria un pel extrem.
Ja direu que en penseu. --Maltrobat 20:24, 14 feb 2010 (CET)

A mi personalment m'agrada aquesta idea d'entrellaçar "multilingüísticament" tots els projectes. Per exemple, a la Viquipèdia també he posat alguna vegada enllaços a Wikisources en altres idiomes, en l'idioma nadiu de l'escriptor o text en qüestió, com a w:Rabelais, que enllaça a fr.source, o com a w:Sant Vicent Ferrer que a més s'indica l'idioma (w:Plantilla:Wksource). Per mi OK. -Aleator 22:54, 14 feb 2010 (CET)
A altres Wiktionarys també en tenen: en:Template talk:wikipedia (p.ex. en:ဗမာစာ enllaça a la Wikipedia en birmà), o fr:Modèle:WP (p.ex. fr:Student enllaça a la Wiki en alemany). Crec que es pot posar un nou paràmetre a {{Wikimedia}}, posem per exemple "W2=en" per enllaçar a la Viqui anglesa i que aparegui "Wikipedia en anglès". No? -Aleator 01:39, 16 feb 2010 (CET)
Mirat des d'aquest punt de vista la idea és molt interessant. Es tracta de fer enllaços a altres llocs on la informació sobre la paruala pot ser completada. Es pot, en les paraules no catalanes, per exemple castle (en anglès), afegir un enllaç a la viquipèdia en anglès, amb això facilitem la feina a gent que estudia aquest idioma i els induim a que segueixin explorant en el viquimón.--Maltrobat 17:12, 16 feb 2010 (CET)
Un altre exemple d'allò que deiem es troba al viccionari alemany: laberint en català al viccionari alemany. --Maltrobat 20:45, 16 feb 2010 (CET)
Rellegint l'exemple anterior crec que he estat poc afortunat perquè es tracta d'una pàgina que jo mateix he creat, però l'enllaça a la viquipèdia catalana no l'he fet jo, ha estat una edició posterior (és pot comprovar a l'històric). Per altra banda si tothom hi està d'acord, podem fer les modificacions de paràmetres que comentava aleator per tal d'accedir a les viquipèdies d'altres idiomes? Quan estigui llest torno amb la feinada dels gentilicis i poblacions.--Maltrobat 16:09, 18 feb 2010 (CET)
Què tal {{WikimediaB}} (és que la plantilla de proves está amb allò dels compostos)? Un exemple a Viccionari:Pàgina de proves. Quan acabem de deixar-la maca la matxaquem a l'actual [[pm|Wikimedia}}. -Aleator 00:25, 19 feb 2010 (CET)
La idea és bona, però té un problema, no es poden distingir entrades diferens a la wiki. Ho he provat amb Chiva.--Maltrobat 19:00, 19 feb 2010 (CET)
Seguint amb el tema anterior no sé com posar a Austràlia dos enllaços a la Viquipèdia en el mateix idioma, perquè això no funciona: {{wikimedia|w=Austràlia|w=Continent_australià|commons=Australia}} --Maltrobat 20:28, 4 abr 2010 (CEST)

Llenguatge de signes[modifica]

Mare de déu Senyor! en:OpenB@DistalSideChesthigh-PalmAcross RoundVert OpenB@DistalInsideTrunkhigh-PalmUp RoundHoriz OpenB@NearCenterTrunkhigh-PalmUp. Això també va als Viccionaris! Tenim enllaços amb {{lsc}} cap a Wiksign molt escaients, però allò altre no ho havia vist mai! -Aleator 23:18, 16 feb 2010 (CET)

tòraxs[modifica]

(Español) El plural de tòrax es tòraxs? No estoy seguro, no me parece correcto. Hay problema o no ? Ver en:tòraxs. Mglovesfun 18:00, 26 feb 2010 (CET)

Saludos. Es correcto, tòrax plural tòraxs, igual que apèndixs, còdexs, etc. El plural de la terminación -x puede ser +os o +s. En caso de terminación -xs se producen homófonos, se pronuncian igual singular y plural. --Vriullop 19:43, 26 feb 2010 (CET)

Wikimania Scholarships[modifica]

The call for applications for Wikimania Scholarships to attend Wikimania 2010 in Gdansk, Poland (July 9-11) is now open. The Wikimedia Foundation offers Scholarships to pay for selected individuals' round trip travel, accommodations, and registration at the conference. To apply, visit the Wikimania 2010 scholarships information page, click the secure link available there, and fill out the form to apply. For additional information, please visit the Scholarships information and FAQ pages:

Yours very truly, Cary Bass
Volunteer Coordinator
Wikimedia Foundation

La plantilla Ordre[modifica]

La plantilla ordre no m'acaba de funcionar, per exemple, he canviat DEFAULTSORT per ordre a l'entrada Àfrica, però si cliqueu a la categoria continents veureu que no ho ordena bé, de fet amb DEFAULTSORT anava millor. M'he trobat el mateix en l'entrada de molts noms de municipis valencians a la categoría de municipis valencians. Per altra banda, cal posar la plantilla també en els termes en majúscules per tal d'evitar dues ordenacions paral·leles (majúscules per un costat i minúscules després)? A veure si algú està més il·luminat que jo en aquest tema.--Maltrobat 19:58, 2 abr 2010 (CEST)

Tal com diu a Viccionari:Ordenació alfabètica: "Les majúscules i minúscules s'igualen" [...], posant primer la minúscula. És clar que sembla que no tingui sentit en la categoria de continents on tots van amb majúscula, però per exemple, a Categoria:Religió déu i Déu van junts a la d i no separats. El problema és que tots els mots que tinguin una majúscula haurien de tenir la plantilla ordre per poder igualar.--Vriullop 20:57, 4 abr 2010 (CEST)
Gràcies Vriullop, això té més sentit, però ara la feina es dispara. En tot cas ho tindré en compte. --90.168.238.54 --Maltrobat 21:48, 4 abr 2010 (CEST)

Adjectius en -al[modifica]

Is the plural of mundial mundials, when both masculine and feminine?

  1. resultats mundials?
  2. globalitzacions mundials?
Mglovesfun 13:51, 25 abr 2010 (CEST)
That's right for Catalan: one singular form, one plural form. One exception to this rule (don't remember more): mal m.s., mala f.s., mals m.pl., males f.pl.. -Aleator 18:36, 25 abr 2010 (CEST)

Revisión definitiva de los Estatutos del Capítulo[modifica]

Se ha terminado con la redacción definitiva de los estatutos del futuro capítulo español de la Fundación Wikimedia. Se ha pretendido realizar una redacción simple y lo suficientemente flexible para que no sea necesario modificarlos en una buena temporada. Algunos de los detalles del funcionamiento de la asociación se incluirán en el futuro Reglamento de Régimen Interno para facilitar su modificación, ya que ese documento no necesita ser presentado en el Registro de Asociaciones y nos ahorramos ese papeleo.

Esta versión de los estatutos se va a someter a la votación de todos los interesados para lo que se abre un período de votación del 28 de abril al 5 de mayo, ambos inclusive. Oportunamente se hará saber el link donde se puede votar. Se ruega encarecidamente a quienes deseen proponer textos, artículos o frases alternativas, que no las intercalen en el texto del borrador de Estatutos, para no hacerlo ilegible, y que trasladen sus propuestas a la discusión de la página.

Queda convocada una reunión para el día 8 de mayo de 2010 en Madrid, reunión a la que podrán asistir todos los interesados, pues en ella se procederá a la firma del Acta de Constitución. Se ruega a todos los interesados en firmar que acudan con sus DNI o identificaciones oficiales (Pasaporte o Carné de Conducir), a ser posible en vigor.

Cualquier duda o sugerencia puede realizarse en las páginas de meta o en la lista de correo. Saludos, Elisardojm, --83.165.14.79 23:05, 26 abr 2010 (CEST)

P.D.: Pido disculpas a todos los usuarios por no poder redactar este mensaje en su lengua ya que no tengo ningún conocimiento de la misma.

Proposta[modifica]

A la viquipèdia s'ha engegat una mena de projecte per intentar aconseguir tots els articles que té la GEC. El que passa és que la GEC té molts articles que són expressions o paraules que no deixen simples definicions de diccionari. Com que a la viquipèdia no els poden tenir, podriem intentar nosaltres recollir aquelles definicions de la llista w:Usuari:PasqualBot/log:GEC i fer una redirecció al Viccionari des de la viqui amb un simple #REDIRECT wikt:'Article destí'.--KRLS 12:39, 2 maig 2010 (CEST)

Primer, cal que la Viquipèdia accepti soft redirects d'articles. No he vist cap versió que ho faci. Segon, cal que l'entrada existeixi al Viccionari i no es pot copiar de la GEC. --Vriullop 22:27, 2 maig 2010 (CEST)

Traduccions[modifica]

Realment no sé com funciona, però la versió en anglès, tal com es pot comprovar a en:patriarchy, té una mena script per afegir traduccions fàcilment a paraules sense necessitat d'entrar a editar. Sí seguíssim els seus passos podria animar a d'altres editors amb un nivell bàsic de català a afegir traduccions.--KRLS 15:18, 21 maig 2010 (CEST)

Avui que m'ha picat el cuquet d'afegir traduccions a en.wikt (per culpa aquesta facilitat, m'he topat amb com traduir l'entrada en:I don't speak English. Jo he posat: "Jo no parlo anglès". S'haurien d'afegir les diferents variant de la nostra llengua, d'aquesta locució, o que creieu? O només n'hi ha una forma?--KRLS 15:51, 21 maig 2010 (CEST)
Realment facilita molt la feina a l'hora d'afegir traduccions. Em vaig barallar un temps amb en:User:Conrad.Irwin/editor.js però no vaig aconseguir fer-lo funcionar aquí. --Vriullop 19:12, 21 maig 2010 (CEST)
Jo també vaig adaptar part del codi, potser queda alguna part més sense adaptar, l'haurem d'inspeccionar de nou i mirar-lo en lupa a vore si al segon intent el fem funcionar. Coet 01:25, 22 maig 2010 (CEST)

Convocatòria de borses de viatge per assistir a wikimania.[modifica]

La Associació Amical Viquipèdia (candidat a Wikimedia CAT) convoca 8 borses de viatge de 225€ cada una per que qui vulgui pugui assistir a Wikimania 2010 a Gdansk.

Els interessats envieu un correu-e a Gomà indicant que demaneu ua borsa de viatge per anar a Wikimania i el vostre usuari de viquipèdia o dels projectes germans.

  • Enviament de les sol·licituds: Del 2 al 6 de Juny
  • Decisió de concessió: fins el 10 de Juny
  • Pagament bestreta: el 15 de juny
  • Justificació que s'ha fet el viatge i despeses: 30 de juliol.

Els assistents han d’estar disposats a fer un resum del contingut de les ponències a que assisteixin i a ajudar a fer contactes internacionals per promoure els projectes de promoció de la viquipedia i els projectes germans, en particular el projecte viquiescoles.

Per la assignació de les borses es valorarà: 1) La diversitat geogràfica dels assistents. Es prioritzarà que hi assisteixi gent dels diferents territoris. 2) Les contribucions que hagin fet a la viquipèdia i als projectes germans. 3) La capacitat per promocionar projectes.

--Gomà (disc.) 09:57, 2 juny 2010 (CEST)

Traduccions en vermell[modifica]

He creat (copiant de la francesa) una plantilla per a la creació ràpida dels mots traduïts. No hauríem de tenir traduccions en vermell. Es pot veure a Usuari Discussió:Vriullop/trad. --Vriullop 14:00, 6 juny 2010 (CEST)

Rimes i accents[modifica]

En Déu he cregut necessari indicar l'accent a la rima [[éu]] malgrat que la majoria de mots no el porten. La idea és diferenciar les paraules que acaben en -eu però amb el so de la "e" tancada (p.e.: Déu, meu (possessiu), feu) de les que ho fan amb el so del la "e" oberta (deu, mèu (veu del gat), preu). També es pot fer amb signes fonètics, però trobo que aleshores caldria rectificar la resta dels grups de les rimes per fer-ho tot homogeni. De moment tiro endavant i si es veu que no pot ser, ja rectificaré.--Maltrobat 17:54, 12 juny 2010 (CEST)

Pla estratègic Wikimedia en català 2011-2013[modifica]

Wikimedia logo family complete.svg

S'està debatint el pla estratègic del 2011 al 2013 per a la Viquipèdia i tots els projectes germans, entre els quals s'inclou el Viccionari. Si voleu participar en el debat per tal de millorar les condicions del projecte, podeu fer-ho aquí. --Xavier D. (A disposar!) 19:54, 12 ago 2010 (CEST)

Apostrofació en metallenguatge[modifica]

Sovint he vist hipercorreccions d'apostrofació en mots usats en metallenguatge, és a dir, parlant dels propis mots, cosa que al Viccionari és molt habitual. La gramàtica de l'IEC diu: "Tradicionalment, tampoc no se sol apostrofar la preposició de quan precedeix un mot usat com a citació gramatical: el gerundi de oir és oint". De la mateixa forma que el gerundi de oir és..., alts és el plural de alt, o enaiguatejar deriva de aigua (tal com ho diu el GDLC). Com que és molt habitual utilitzar-ho a l'etimologia o en les formes flexionades, ho comento aquí com a recordatori. --Vriullop 16:59, 17 ago 2010 (CEST)

Genere en els adjectius[modifica]

Seguint la tònica general, quan vaig donar d'alta l'entrada alacantí vaig escriure el següent en l'entrada del nom:

  • '''a·la·can·tí''' {{m}} {{4 formes|alacantí|alacantins|alacantina|alacantines}}

en canvi, quan vaig escriure l'adjectiu em vaig menjar la m de masculí i va quedar així:

  • '''a·la·can·tí''' {{4 formes|alacantí|alacantins|alacantina|alacantines}}

Li estic donant moltes voltes i no entenc el perquè d'aquesta discriminació. Us sembla bé que tornem a posar les m també als adjectius (o les f)? En el viccionari anglès bé que les posen, només cal buscar la paraula català. En el castellà fan un genèric entre adjectius i noms, per tant, tampoc discriminen. En el francès, però, també discriminen.--Maltrobat 21:24, 12 set 2010 (CEST)

Suposo que posàvem m als noms perquè en principi no segueixen la norma de 4 formes (generalment 2 formes, singular i plural), i en canvi als adjectius la taula de 2x2 ja indica què és cada cosa. A mi em sembla bé posar m o f a cada adjectiu, tingui o no la taula de 2x2. -Aleator 21:45, 12 set 2010 (CEST)
És un tema que tenia aparcat pendent d'estudiar. Em sembla bé marcar el gènere o el nombre quan calgui, però igual que categoritzem els substantius per gènere i nombre, ho hauríem de fer també amb els adjectius. Però a diferència dels substantius, en tenim bastants d'invariables (belga, brutal, coherent...) i alguns invariables en singular però variables en plural (feliç, feliços, felices). Alguna idea sobre com categoritzar-los? Què tal utilitzar els gèneres m/f/i? És correcte utilitzar {{4 formes}} pel cas de feliç? O hauria de ser una plantilla de flexió pròpia? --Vriullop 18:39, 13 set 2010 (CEST)
Així, si no hi ha cap oposició posem el genere també als adjectius, amb la qual cosa queden equiparats als noms. Queda el problema de les 4 formes quan en realitat en son tres o només dues o una. Aquest problema té les següent casos:
  1. 4 formes opció 1: forma estàndard, cap problema, ja s'usa la corresponent plantilla (gat).
    3 formes opció 1: només hi ha masculí o femení i el plural té dues formes, exemple (gest).
    3 formes opció 2: el masculí i el femení coincideixen tant en plural com en singular i malgrat tot el plural té dues formes, exemple (jove com a adjectiu).
    3 formes opció 3: coincideixi el masculí i el femení només en el plural (pobre)
    3 formes opció 4: coincideixi el masculí i el femení en el singular (acabats en aç, iç, oç, exemples feliç, capaç)
    2 formes opció 1: només hi ha masculí o femení i un plural (oncle, casa). Com es veu en els dos exemples, hi ha dues maneres de fer el mateix i caldria unificar-ho.
    2 formes opció 2: el masculí i el femení coincideixen, hi ha plural, però també coincideixen les formes del genere exemple 1: policia els agents, com a cos de policia és femení; exemple 2: increïble).
    1 forma opció 1: només hi ha masculí o femení i el plural coincideix amb el singular, exemple (globus).
    1 forma opció 2: només hi ha masculí o femení i no té plural, exemples escaig, esperanto (com a nom d'una llengua no té plural).
    1 forma opció 3: només hi ha masculí o femení i no té singular, està sempre en plural pluralia tantum (postres).

Algunes de les paraules les he de confirmar, però no sempre apareixen els plurals en els diccionaris. --Maltrobat 16:25, 14 set 2010 (CEST)

No t'acabo de seguir. Pots posar exemples de cada un dels casos? --Vriullop 19:21, 14 set 2010 (CEST)

He repassat i arreglat la llista anterior. Ara tots els casos tenen exemples. He eliminat algun cas, però també n'he afegit d'altres. Espero no haver fet cap error. Possiblement m'he deixat alguna cosa.--Maltrobat 11:59, 15 set 2010 (CEST)

Pel tema del plural doble (en masculí i femení) i singular únic, he creat la plantilla {{3 formes 2}}. No sabia quin nom donar-li (els més explícits eren massa llargs). Es tracta d'una plantilla que permet escriure singular invariable, plural masculí i plural femení. La he aplicat a capaç. Si a tothom li sembla bé, es dona per bona.--Maltrobat 19:29, 28 set 2010 (CEST)

Fundraising 2010[modifica]

Hello Wikimedians,

As many of you are aware, we are now two months away from the Fundraiser for the Wikimedia Foundation, 2010. We have lofty goals, and we can meet them and exceed them!

The meta translators are already actively engaged in the annual drive to distribute our messages and we encourage you to do the same, but we would like to point everyone to the developments we've made in banner messages- from creation to commentary to the ones that will go live for test and for the drive itself in November. It's one of our goals to make sure that all volunteers know that there is a place for them in the Fundraising drive. We've started the setup on meta for both banner submission, statistical analysis, and grouping volunteers together that would like to find specific focus and work in that area.

This year the Wikimedia Foundation is taking a proactive stance in reaching out to each and every Wikimedia project and volunteer to find innovation, collaboration, and collation of ideas from the community driven process. The staff working on this is comprised of long-time Wikimedians with as much care and concern for the success of this drive as the volunteers, and we want you to actively participate and have a voice.

Use the talk pages on meta, talk to your local communities, talk to others, talk to us. Engagement is what we strive for, without each other we would never had made Wikimedia succeed. Everyone is welcome to contact any of us on staff at any time with a timely response to follow. We actively encourage focusing discussion on meta so we can all work together.

Please translate this message into your language if you can and post it below.

See you on the wiki! Keegan, WMF Fundraiser 2010 04:42, 13 set 2010 (CEST)

Vegeu la traducció a w:Viquipèdia:La_taverna#Fundraising_2010. --Vriullop 18:41, 13 set 2010 (CEST)

Plurals, participis, ...[modifica]

Caldria deixar definit que passa quan hi ha un plural. Potser només és necessari comentar de quin mot és plural i només fer una accepció diferent quan hi ha canvi de tipus de paraules (adjectiu, nom), o bé, quan la flexió no coincideix al 100%, és a dir que tingui els mateixos singulars i canvis de genere i no només la paraula origen. El mateix passa amb cadascuna de les formes dels verbs, per exemple, el cas de afollat caldria simplificar-se. Per la mateixa raó, caldria simplificar les traduccions i només posar-les en la paraula arrel, no caldria traduir un plural. Què us sembla?--Maltrobat 03:58, 19 set 2010 (CEST)

No sé, no sé. D'entrada sembla més senzill i estàndar fer-ne una sola accepció. Els dos inconvenients que veig són que (1) es deixa de tenir la informació centralitzada en una sola plana (cal navegar per trobar sinònims flexionats, o traduccions flexionades), i (2) s'assumeix que l'usuari té coneixements de flexió de la resta d'idiomes (no tots tenen un "participi masculí singular").
Per exemple, si afollat només hi diguès "participi de afollar", i no sabem com es diu en alemany, hauríem de clicar en "afollar", escollir l'accepció que volem (per exemple "trepitjar"), i clicar en la traducció que es correspongués amb aquella accepció (com a exemple ho simularé amb "putzen", que no té res a veure però és un verb que conté plantilla de flexió). Això ens portaria a una entrada plena d'informació a la qual hauríem d'endevinar què equival a un participi masculí singular: el que més s'asembla és "participi passat". Serà això? Ni idea. O imagina que vols saber com es tradueix "afollat" en japonés, i en arribar al verb arrel et trobes una taula de conjugació com la de en:活きる#Conjugation: no té res que s'assembli a "participi".
Sí es cert que els grans Wiktionaries no fan aquesta distinció, i deixen la frase "participi de tal", o "plural de tal".
I també és cert que hi ha llengües que no tenen un equivalent clar al nostre "participi masculí singular" i seria erroni posar-ne una traducció sense context. Potser el més correcte seria direccionar al verb arrel i allà mostrar les formes disponibles.
Veig pros i contres. Jo em decantaria per omplir d'informació les formes flexionades, encara que sigui duplicar la informació. L'alternativa em sembla molt similar a una redirecció. -Aleator 16:21, 19 set 2010 (CEST)
Entenc el teu punt de vista. Els problemes els planteges en dues direccions:
Primer problema: massa clics, massa pàgines per visitar fins a trobar una resposta. És totalment cert, però cal tenir en compte que no és una traducció típica. El més normal és traduir un verb i no una forma especial, per tant, per un cas tan excepcional l'usuari pot fer un petit esforç extra.
Segon problema: Dificultat en associar la forma corresponent dins d'una estructura molt gran. Això és resol comentant l'equivalent català en cada element de l'estructura, és a dir, fer una mena d'ajuda a través d'un hiperenllaç a una pàgina amb més informació. Per exemple, en el cas de En el cas de "putzen", en fer clic a "participi passat", es podria accedir a una pàgina que informés les de les característiques del participi passat en alemany i a més digués de l'equivalent més proper d'un participi passat alemany a la forma catalana. Això, encara alenteix més la cerca d'una traducció per part de l'usuari, però a canvi, hi guanya molta més informació de context, perquè es pot dir en l'ajuda compte amb els participis alemanys, perquè ....
Sé que les solucions que proposo són laborioses, però crec que les alternatives encara ho són més. A més, si dupliquem definicions una vegada i una altra, hi haurà actualitzacions posteriors en les quals s'ens passara de fer els canvis en tots els llocs. En altres paraules si dupliquem accepcions, ens juguem augmentar la feina i els errors.--Maltrobat 17:07, 19 set 2010 (CEST)
M'agrada molt la idea d'enllaçar a pàgines d'ajuda per explicar què és "participi passat en alemany". També veig evident l'excés de feina, però per a mi prima més (o exclusivament) que no hi hagi errors que no pas que ens doni feina (que en tot cas, es podria automatitzar amb un bot molt ben dissenyat). ¿Ho fem senzill, estàndar, sense errors i que no doni més feina de la necessària? O ho fem complicat, no estàndar, sense errors i que doni més feina? L'ideal és lo primer sense dubtes. Però és que m'agrada tant veure-ho tot en una plana sense fer més clics! snif... snif... -Aleator 17:55, 19 set 2010 (CEST)

Illes o illes?[modifica]

Pel que fa a arxipèlags com cal escriure la paraula illes, amb la inicial majúscula o minúscula? He mirat la GREC (ara enciclopedia.cat) i ho posa de les dues maneres, com a conseqüència aquí també es troba de les dues maneres.Per exemple:

I ja que hi som podríem deixar-ho clar pels casos semblants: Canal de la Mànega o canal de la Mànega, cap, llac, etc. Em sembla recordar que tot el que pertany al títol es fa en majúscules llevat d'articles i preposicions intermèdies, perquè quan són inicials també tenen majúscules. Això serviria per títols de llibres (pel·lícules, obres de teatre, etc), per toponímia i per coses semblants.
--Maltrobat 18:28, 24 set 2010 (CEST)

Bona pregunta. Home, jo penso que noms d'accidents geogràfics, personatges, títols d'obres, marques comercials, i d'altres semblants no acaben d'encaixar bé en un diccionari. Però posats a prendre una decisió, jo els deixaria en minúscula com al DIEC (p.ex. els exemples de "illa"), o al GEC (excepte "Illes Balears", no sé per què, potser per la tradicio de dir "ses Illes"?), o al DCVB (p.ex. els exemples de "balear"). En canvi, noms de poblacions, països, etc. una majúscula inicial. Tot i així no sé si caldria considerar les "illes de..." com a compost. -Aleator 00:43, 25 set 2010 (CEST)
He trobat un enllaç de topònims comentats en la URV (cal navegar segons les opcions del menú esquerra). Allà també diuen, en l'apartat Noms de llocs i accidents geogràfics, que Illes Balears ha de tenir la i de illes en minúscules, és a dir, que el GREC ens ha timat. Ho rectifico.--Maltrobat 14:42, 26 set 2010 (CEST)
No estic segur de la meva última modificació. He renombrat Illes Balears a illes Balears, llegint-ho més amb compte sembla que quan es considera com a nom propi cal escriure-ho amb majúscules. No em queda clar res de res. Sembla que diguin que si parlem de les illes que hi ha a les Balears ha de ser en minúscules, però quan es parla de l'arxipèlag, per ell mateix, com una entitat pròpia, cal dir Illes Balears, però l'article no ho acaba de deixar clar. Cerco més referències.--Maltrobat 15:59, 27 set 2010 (CEST)
Tal com ho tinc entès per la Viquipèdia (hauria de tornar a buscar les referències) les parts que són genèriques van en minúscula: la península Ibèrica, les illes Tonga, el llac de Banyoles... En el cas de les Balears, resulta que és el nom oficial: és Illes Balears com a entitat política (en majúscula i sense article) i les illes Balears com a arxipèlag geogràfic. Estic d'acord amb l'Aleator en que millor no complicar-se la vida amb topònims compostos, excepte potser algun cas especial, com tampoc amb topònims que inclouen un article. Per exemple, jo faria Premià per explicar que hi ha dos municipis amb aquest nom diferenciats per un complement, o Masnou per explicar El Masnou. --Vriullop 21:41, 29 set 2010 (CEST)
D'acord amb l'explicació de les majúscules. Pel que fa a simplificar topònims, no ho veig massa clar. En tot cas jo sóc partidari d'acceptar tots els topònims de poblacions tal com arriben sense fer "factor comú". Cal tenir en compte el sentimentalisme d'alguns lectors que demanen un lloc propi per a la seva vila. Per altra banda, en alguns casos gentilicis, rimes i, fins i tot en alguns casos, també l'etimologia no són cosa comuna. Per exemple Premià de Mar té la rima en -ar i "Premià de Dalt" en -alt segurament els potencials poetes agrairan tenir rimes pròpies i en general la gent d'un poble voldrà tenir informació especifica del seu poble. A més, l'enllaç amb la Viquipèdia és fa més fàcil i directe. En tot cas, és el més comú en la majoria dels viccionaris. En castellà, per exemple es pot trobar: "San Luis de Palenque", "San Luis Potosí", "San Luís Obispo", el mateix passa amb "Santiago", etc. En anglès es pot trobar "New York State" i "New York City". En francès hi ha una pila de "Villefranche" (això si, amb els afegits enganxats amb guionets). Per altra banda sóc partidari de crear també el factor comú com un afegit, tal com vaig fer amb Xiva, Xiva de Morella i Xiva de Bunyol, ja que un lector se'l pot trobar així en un text.--Maltrobat 17:53, 30 set 2010 (CEST)

Gentilicis Valencians o Gentilicis de València[modifica]

He creat la categoria Gentilicis. Com que he d'inflar-la de gentilicis de València, necessitava una subcategoria i l'he creada. Li he dit Gentilicis:Valencians, però en llegir-ho em sembla poc encertat el nom, ja que pot semblar que es refereix només a qualsevol gentilici amb la variant gràfica de València. Cal tenir en compte que aquest problema pot continuar amb Gentilicis:Balears o Gentilicis.Francesos. Què n'opineu?

Seguint per les categories. Com penseu que cal desenvolupar l'arbre de categories. Opcions:

  • Un arbre on en cada node hi ha subdivisions en idiomes.
  • Un arbre on les subdivisions només ho són en les fulles (els nodes finals)
  • Arbres paral·lels per a cada idioma

A més cal tenir en compte si el català pren per defecte el lloc de cada node i els altres idiomes van darrera o bé és un idioma més en la llista afegint el famós ca:. Personalment encara no ho tinc clar.--Maltrobat 18:41, 24 set 2010 (CEST)

Sí, vam pensar el mateix per a les categories de llengües. "Verbs catalans"? o "Verbs en català"? El segon, és a dir, "gentilicis de València". Suposo que en el futur tindrem categories per a mots típicament en valencià, alguerès, etc.
El futur ja és passat: Categoria:Verbs en alguerès, Categoria:Verbs en valencià, etc. -Aleator 00:47, 25 set 2010 (CEST)
Llavors, l'arbre de categories, recordo que vam començar amb l'estil Categoria:es:Botànica per a copiar-nos del Wiktionary en anglès i castellà; però és molt més entenedor posar "en xinès" que no "zh:". Sobre l'estructura, veig millor arbres paral·lels: p.ex. "Categoria:Gentilicis de València en català" i "Categoria:Gentilicis de València en castellà" amb el superior jeràrquic "Categoria:Gentilicis de València", i "Categoria:Llengua_que_sigui".
I tractar al català com una llengua més, tot i que veig que ara si no s'hi especifica la llengua s'assumeix que és "en català".
Sé que em contradic amb algunes de les coses que ara hi ha al Viccionari. Però és que hi ha moltíssimes coses a millorar i moltíssima feina per fer. -Aleator 00:43, 25 set 2010 (CEST)
Ja veig com va. En el cas concret dels gentilicis quedaria una cosa així "Categoria:Gentilicis de València en català", o bé, deixar-ho en genèric en "Categoria:Gentilicis de València" pel català estàndar i posar pel valencià "Categoria:Gentilicis de València en valencià". Aquest últim cas és suposat, perquè en la realitat i per aquest cas concret, no hi hauria cap cas (que jo sàpiga) que sigui exclusivament valencià. Desprès, per les traduccions al castellà tindriem "Categoria:Gentilicis de València en castellà". Així doncs, creo la categoria i començo a categoritzar.--Maltrobat 14:31, 26 set 2010 (CEST)
He creat categories també per a poblacions. No tinc clar de haver fet el format correcte. He afegit en el nom de la nova categoria el text en castellà tal com s'havia quedat, per a construir la resta del nom he seguit el format que ja existia, és a dir, Categoria:Poblacions:Valencianes. Com que ja existia una categoria per a poblacions en castellà, però no concretava el fet de ser valencianes, la he considerat com a genèrica i hi he enllaçat la nova categoria de Categoria:Poblacions:Valencianes en castellà. Aquesta categoria nova també la he enllaçat a Categoria:Poblacions:Valencianes per a considerar-la com una categoria que ha d'englobar els noms de les poblacions valencianes en català o en altres idiomes. De moment estan classificades. Si he fet alguna patinada amb el nom un bot pot substituir literals tan ben delimitats com el nom d'una categoria pel d'una altra, ara per ara, el més entretingut del tema, classificar les paraules, ja està fet (en aquesta petita parcel·la dels gentilicis i les poblacions valencianes).--Maltrobat 15:53, 27 set 2010 (CEST)
Penso que no s'haurien de posar dos punts per fer subcategories. Els dos punts serveixen per separar l'espai de noms del títol i a la llarga l'estructura en arbre pot resultar complexa depenent de diferents categories superiors que no queden reflectides amb l'estructura lineal que indiquen els dos punts. --Vriullop 08:00, 30 set 2010 (CEST)

Noms de categoria[modifica]

OK, seguint amb el darrer comentari de l'anterior qüestió de la Taverna, si us sembla bé, canviarè amb un semibot (l'AutoWikiBrowser) les categories següents: Categoria:Poblacions:Valencianes per Categoria:Poblacions valencianes, Categoria:Poblacions:Catalanes per Categoria:Poblacions catalanes, Categoria:es:Poblacions per Categoria:Poblacions en castellà, Categoria:Poblacions:Valencianes en castellà per Categoria:Poblacions valencianes en castellà, les subcategories de "Categoria:Estats:el_que_sigui" per "Categoria:Estats_el_que_sigui", "Categoria:codi_de_llengua:Religió" per "Categoria:Religió en _llengua_", "Categoria:ca:Elements Químics" per "Categoria:Elements químics en català", etc. etc. etc. -Aleator 17:03, 30 set 2010 (CEST)

L'únic antecedent que he trobat sobre noms de categories: Taverna 2006. -Aleator 17:09, 30 set 2010 (CEST)
No em queda clar quines van ser les conclusions que es van prendre després de la discussió. En tot cas, crec que cal tenir un criteri clar i ara, crec, hem deixat unes idees prou ben definides. Per exemple la idea d'eliminar els dos punts està ben rumiada, no ho havia mirat des d'aquest punt de vista. Per altra banda caldria que quedés tot això palès en la pàgina corresponent d'informació: categorització. Queda pendent fer el bot per fer els canvis de categoria de forma automàtica. Aviat espero poder practicar amb els bots i poder col·laborar-hi.--Maltrobat 17:31, 30 set 2010 (CEST)
Efectivament a l'anglesa i castellana tenen categories amb dos punts. En canvi a la francesa, no. Se m'escapa el motiu per fer-ho, potser per tenir títols més curts. La veritat és que em salta la vista quan els veig, segurament per estar acostumat a la Viquipèdia. Em sembla que a l'inici de la Viquipèdia també es feia, però fa molts anys que es va canviar. Segurament l'estructura de categories del Viccionari és més simple, però si tenim l'oportunitat d'unificar el criteri, millor. --Vriullop 19:31, 30 set 2010 (CEST)
Aleator. Jo te les puc canviar ràpidament amb un bot (crec que una mica més rara que amb el semibot). Quan tingueu decidit em deixeu missatge.--KRLS 23:12, 30 set 2010 (CEST)
Així doncs, es tractaria de fer un arbre com aquest, no?:
-Categoria:Temàtica per llengua
 |
 +-Categoria:Lèxic en francès
 |  |
 |  +-Categoria:Ciències en francès
 |  |  |
 |  |  +-Categoria:Biologia en francès
 |  |     |
 |  |     +-Categoria:Animals en francès
 |  |        |
 |  |        +-Categoria:Peixos en francès
 |  |
 |  +-Categoria:Toponímia en francès
 |     |
 |     +-Categoria:Poblacions en francès
 |        |
 |        +-Categoria:Poblacions valencianes en francès
 |
 +-Categoria:Lèxic en català
    |
    +Categoria:Ciències en català
    |
    +Categoria:Toponímia en català
D'aquesta manera s'eviten els dos punts i els codis d'idioma que costen d'entendre (zh, hr, hy, etc.). -Aleator 00:32, 2 oct 2010 (CEST)
Justa la fusta! Em sembla molt ben expressat. --Maltrobat 11:29, 3 oct 2010 (CEST)

Plurals i categories plastes![modifica]

Hola a tothom i totdon! Estic en la guerra d'intentar posar ordre als adjectius i recategoritzar-los segons el genere i el nombre, però no és tan fàcil com semblava. He creat una categoria nova per tal de mostrar-la aquí Categoria:Adjectius invariables només en plural en català, però l'únic exemple que he posat (per no embolicar més la broca) és indignes. Si us heu atrevit a fer un clic en aquest mot veureu la desgràcia del resultat Adjectius invariables només en plural en plural en català, és a dir, que no enllaça amb la categoria per que el nom no és el mateix. I no pot ser d'altra manera, perquè el nom està format per l'automatisme que pren el nom de categoria i hi afegeix el mot plural perquè ho és, és a dir, que tenim la paraula plural repetida.

  • Primera pregunta: Crec que està bé aquesta forma de categories, així es localitzen millor les paraules que coincideixen amb aquest tipus especial de plural. Ho veieu igual que jo?
  • Segona pregunta: Si al final coincidim en donar el vistiplau a la categoria, com ens ho fem per donar-li un nom que funcioni?

Sé que al començament espanta, però, sincerament, si intentem tenir-ho tot ben classificat, els lectors ho agrairan (especialment els que fan exercicis de plurals i aquestes mandangues).
--Maltrobat 14:24, 22 oct 2010 (CEST)

Epa, no havia vist aquest missatge. Jo tambè crec que és interessant tenir catalogades les formes "invariables només en plural en plural"; coincidim en el primer punt. És cert que té un nom espantòs :) "Adjectius invariables excepte singular en plural en català"? un embarbussament :S . "Adjectius invariables en plural en català"? li manca "plural". Què tal "Adjectius invariables (només plural) en plural en català"? -Aleator 23:59, 3 nov 2010 (CET)
A mi em sembla bé. És molt llarg, però no hi ha tants casos i per tant no és demanar massa.--Maltrobat 17:29, 4 nov 2010 (CET)

Categories en llatí[modifica]

Estudiant llatí em trobo que la categorització habitual per gènere i nombre m'obliga a fer coses rares. Per exemple, avi#la ho haig de separar en dues accepcions, singular i plural, quan es tracta de la mateixa declinació. El primer impuls ha estat no tenir en compte el nombre, com a aquae. Una opció seria substituir els plurals per declinats, per exemple "Substantius femenins declinats en llatí", i així els no declinats serien els nominatius en singular. Com ho veieu? --Vriullop 16:29, 3 nov 2010 (CET)

No tinc ni idea de llatí, però, com ho fan al Viccionari en llatí? I la resta de viccionaris quan volen classificar les entrades en llatí (per exemple en anglès, francès o alemany)? Com ho fan els altres diccionaris de llatí (o gramàtiques o el que sigui) que no són viccionaris?--Maltrobat 17:08, 3 nov 2010 (CET)
Contesto:
  • la.wikt: doble categorització per gènere (m, f, n) i declinació (1a-5a)
  • en.wikt, fr.wikt i de.wikt: Dues categories, nominatiu singular i formes declinades.
  • Els diccionaris tradicionals tenen entrada només pel nominatiu singular indicant també el genitiu singular (rosa, rosae), que implica una declinació concreta, i diuen també el gènere (masculí, femení o neutre). Cada declinació té un gènere majoritari, excepte la tercera, i amb algunes excepcions.
Fent una comparació amb la conjugació verbal, el nominatiu singular seria com l'infinitiu i les formes declinades com les conjugades. Aquesta seria una primera aproximació, tal com tenim els verbs i tal com fan pel llatí en anglès, francès i alemany. Si volem anar més enllà en la categorització, segurament seria més lògic fer-ho per declinacions (primera a cinquena) en lloc de per gènere. En qualsevol cas, el nombre no té sentit ja que la mateixa forma pot ser singular o plural segons el cas de la declinació.
  1. Si deixem el gènere, sense nombre, queden barrejades a la mateixa categoria les formes declinades: aqua, aquae, aquam, aquas, aquarum, aquis.
  2. Si fem com de/en/fr.wikt, seria crear un gènere fictici (o un nombre fictici) "declinats" (d) en la Plantilla:-nom- que crearia la categoria "Substantius declinats en llatí", quedant el nominatiu singular en la categoria principal sense cap indicació en el camp de gènere ni nombre.
  3. Si fem per declinacions seria posar 1, 2, 3, 4 o 5 al gènere i "declinats" (d) o "casos" (c) al nombre, creant les categories "Substantius 1a declinació en llatí" i "Substantius 1a declinació per casos en llatí", fins a la 5a.
  4. Ho podem deixar per gènere, afegint com a nombre fictici "declinats" que crearia la categoria "Substantius masculins declinats en llatí", igual per femenins i neutres, deixant a categoria superior pel nominatiu singular.
--Vriullop 19:00, 3 nov 2010 (CET)
Uf, les declinacions! Una alternativa per no fer més complexa la plantilla {{-nom-}}, i de pas permetre la "automulticategorització", seria fer que la plantilla de declinacions autocategoritzés cada vegada que una forma declinada (calculat per la plantilla) coincidís amb el nom de la pàgina (el PAGENAME). Així "avi" podria quedar per exemple a "Substantius en genitiu singular en llatí" i "Substantius en nominatiu plural en llatí" i "Substantius en vocatiu plural en llatí", o el que sigui. Si cualla, es podria fer extensiu al finlandès, txec i altres llengües amb declinacions i casos gramaticals estranyíssims. -Aleator 00:40, 4 nov 2010 (CET)
Factible ho és, però això ens porta a tenir com a mínim 2 categories per mot llatí i fàcilment unes 4. M'espanta la complexitat si no hi ha una necessitat clara, així que de moment adoptaré el criteri del wikt anglès i francès, sense necessitat de modificar cap plantilla. --Vriullop 10:21, 6 nov 2010 (CET)

Enllaços a llengües[modifica]

Trobo que en alguns casos hi ha excessius enllaços que desvien l'atenció, en concret els enllaços a la llengua, tant a l'encapçalament com a les traduccions. En les traduccions no és tant evident ja que estan plegades, però per exemple, compareu structura amb fr:structura#la o en:structura#Latin (en anglès ho tenen a mitges). A més, en algunes traduccions ens surten molts enllaços vermells, com a diccionari. En els encapçalaments de llengua, en anglès no posen enllaços i en francès enllacen a un portal, cosa que pot tenir més lògica. Pregunto, no seria millor treure els enllaços a les plantilles de codi de llengua, com {{fr}}, i als encapçalament com {{-ca-}} (via {{-llengua-}})?. --Vriullop 12:20, 7 nov 2010 (CET)

Tot i que és relatiu (perquè els enllaços interns poden despistar o guiar, segons el cas) potser es podria anar més enllà i recomanar la creació d'enllaços interns només per a les paraules clau (com "vehicle" dintre de la definició de "cotxe"), i a paraules derivades, conjugades i flexionades (com "cotxes, cotxera, etc."). Amb els gadgets, plugins i altres invents, es pot enllaçar a qualsevol paraula fent doble clic, sense necessitat d'enllaços interns. De la mateixa manera que no posem enllaços a tot. Responent a la teva pregunta, per mi, cap problema. -Aleator 14:02, 7 nov 2010 (CET)
Els enllaços són un tema molt complex i crec que s'ha de tractar els diferents casos per separat. Vull dir que els enllaços de capçalera d'un idioma no són el mateix que els enllaços dins de l'explicació d'una accepció. Amb això no vull dir que estingui en contra de posar-hi ordre, més aviat el contrari. Pas a pas.
Els enllaços dins d'una accepció o en d'altres explicacions (Notes d'us, etc.), crec que han d'anar en paraules difícils d'entendre o en les que són molt relacionades amb l'accepció. Per exemple, si cerquem al DIEC l'entrada hússar trobarem que diu que és un soldat vestit a l'hongaresa i es queden tan amples, com si qualsevol conegués aquest tipus de vestit, després cerques hongaresa o vestit i no diuen res del vestit a l'hongaresa. Al Viccionari tenim el mateix amb la paraula ulà, (vestit a l'estil polonès). El mínim que cal fer és fer un enllaç a vestit o a polonès i allà crear el compost vestit a la polonesa, en altre cas la definició d'ulà no serveix de gran cosa. També, crec que s'ha de posar algun enllaç quan es toca un tema relacionat amb l'accepció encara que amplii la informació. Tornant a ulà hi ha un enllaç a llancer i un altre a cavalleria, perquè és probable que el lector estigui interessat en aprofundir en aquests temes. Aquest últim tipus d'enllaços, si destorben perquè n'hi ha massa, podem deixar-los en l'apartat Relacionats com passa a laberint.
Enllaços a l'idioma original. Trobo a faltar en les entrades de paraules no catalanes un accés directe a l'idioma original. En les traduccions ja hi és: {{trad|es|laberinto}}, però en canvi quan cliques sobre laberinto has d'anar cercant l'original en la barra de l'esquerra amagat entre d'altres idiomes. El nom del propi idioma no està en català i, per tant, de vegades es fa molt difícil de trobar, per exemple, si trobem una paraula rusa en el viccionari català i la volem cercar en el viccionari rus caldrà cercar a la barra esquerra el nom rus en rus, és a dir, Русский. En el frisó occidental a la paraula laberint li posen el ca per poder anar al Viccionari català. En l'hongarès encara ho fan millor, perquè posen uns enllaços al lateral dret al Viccionari, la Viquipèdia i a Google en català. En Romanès potser queda més clar, perquè posen el viccionari català en un enllaç en la paraula català i aquesta paraula es troba sota la paraula catalană. Crec que al títol no destorben els enllaços perquè ja ens hi acostumem i, si no hi són, trobes a faltar informació.--Maltrobat 19:00, 8 nov 2010 (CET)
Per parts:
1) Així doncs, treim els enllaços al nom de llengua en les plantilles utilitzades a les traduccions, tipus {{fr}}.
2) Els enllaços al nom de llengua en els encapçalaments, encara que Maltrobat diu que s'hi ha acostumat, jo no m'hi acostumo potser per una normal general a la Viquipèdia on no s'aconsellen posar enllaços als títols sinó dins del contingut. Si fos com en francès, enllaçat a un portal sobre la llengua, llavors tindria utilitat. 2 bis) Al marge, veig que en francès tenen l'espai de noms Annexe, en anglès Appendix, per posar contingut complementari igual que fan els diccionaris tradicionals. Per això he fet les categories tipus Categoria:Annexos en llatí que encara que són pàgines de l'espai Viccionari tenen aquest propòsit d'annex de la llengua.
3) Em sembla correcte posar alguna recomanació d'estil sobre què enllaçar, dins del que es pot considerar com a contingut. De fet, és sentit comú: allò rellevant pel context, que pot donar més informació directa o indirecta.
3) Em sembla bé això de posar un enllaç al Viccionari corresponent. Pot ser de fàcil implantació posant-lo al costat de "Accepcions", generat per les plantilles de secció que incorporen el codi de llengua, o bé en el mateix títol de llengua (traiem un enllaç i en posem un altre). Un problema que hi veig és que no existeixi, i llavors hauria de ser un enllaç vermell, o res. En francès i anglès hi ha un bot que ho revisa per les traduccions canviant trad+ o trad-. Aquí seria més fàcil de programar, o fins i tot depenent d'un javascript, ja que es tracta de si existeix o no l'interwiki corresponent a la pròpia pàgina, però ens caldrà suport tècnic.
--Vriullop 21:31, 8 nov 2010 (CET)
A mi m'agrada que hi siguin, els enllaços a les plantilles d'idiomes. Però, bé, el que decideixi la majoria. Pel que fa als títols hi ha molta barreja als viccionaris, cadascun és un món. Suposo que si traiem enllaços d'allà els podem posar en un altre lloc, però a mi, ja ho he dit, ja m'agraden. També hem sap greu dir que es programi això o allò, però que ho faci un altre, és tenir molta barra, per tant les coses que feu en Vriullop, n'Aleator i d'altres tenen molt mèrit. Per acabar em sap greu que siguem tans pocs a decidir, un triumvirat.--Maltrobat 10:39, 9 nov 2010 (CET)

(Qüestió tècnica) No sóc expert en javascript, però en faig un croquis del que havia pensat, crec que no és complicat... si algú ens ajuda:

On diu == {{-fr-}} == la plantilla -fr- afegeix:

Francès <span class="fr-enllaç"><sup><small>[[:fr:{{PAGENAME}}|(fr)]]</small></sup></span>

Per exemple, a coin seria:

== Francès (fr) ==

Una mostra de prova. Aquest class="fr-enllaç" estaria definit per defecte com "display: none", no es veuria. Un js hauria d'extraure els interwikis de la pàgina (hi ha funcions que ho fan) i canviar el class per cada un que trobi. --Vriullop 12:00, 9 nov 2010 (CET)

Ai! No. Aquest class hauria de ser diferent a cada pàgina. Però la possible solució seria d'aquest estil. --Vriullop 12:08, 9 nov 2010 (CET)
M'he llançat demanant ajuda a Joancreus, i estic impressionat. Encara està en beta a millorar, però podeu provar afegint al vostre vector.js:
importScript('Usuari:Joancreus/proves.js');
És el moment de fer comentaris. --Vriullop 18:57, 9 nov 2010 (CET)
El Gran Mestre Pasqual l'ha fet més estètic i compatible. Utilitzeu importScript('Usuari:Coet/proves.js');. --Joancreus 14:37, 10 nov 2010 (CET)
Ara m'ha funcionat (amb importScriptURI('http://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=Usuari:Coet/proves.js&action=raw&ctype=text/javascript');) No veig del tot clar l'avantatge respecte de l'interwiki tradicional (de qui de fet es nodreix). Si ho trobeu bé, a mi em sembla perfecte. Potser la solució definitiva serà tenir un selector d'idiomes universal com a interwiki. -Aleator 00:44, 11 nov 2010 (CET)
És una selecció dels interwikis. Tenim una barreja de definicions i traduccions. Això enllaça a la definició en la pròpia llengua, no a les altres traduccions en altres llengües que a mesura que augmenten els interwikis camuflen la definició. Per posar un exemple, a abril és més interessant el que diuen en la pròpia llengua que no en la resta que només fan una traducció repetitiva. A més es veu immediatament si existeix o no, com Catalonia. Entenc que això és el que demanava Maltrobat però amb la gran millora de posar-ho només quan existeix. A més, després traiem l'enllaç al nom de llengua en l'encapçalament fent més evident l'existència de l'iw. Potser es podria posar un títol a l'enllaç més específic? "Francès (def: fr)", o "Francès (definició)" Fins i tot "Francès (définition)" amb una plantilla {{definició|fr}} que ho tradueixi. O simplement "Francès (Français)" amb {{#language:fr}}. No sé. --Vriullop 09:16, 11 nov 2010 (CET)
M'he perdut una mica amb tant enrenou tècnic. Però, pel que veig s'està fent una enorme feinada per aconseguir l'enllaç com el de la prova. Això em sembla molt bé, perquè no "contamina" el títol però facilita l'accés a l'accepció en l'idioma original. No entenc el que es diu quan es parla d'un selector d'idiomes universal, el que si entenc és que un animalada com Barcelona on s'ha de repetir fins a l'infinit la mateixa entrada per a una pila d'idiomes no em sembla bé, clar que si s'aconseguís plegar els significats i no destorbessin aleshores seria una altra cosa. Però torno a repetir allò que vaig dir. No vull dir, "Apa, feu això o allò, però feu-ho vosaltres!". En tot cas, s'arribi a on s'arribi felicitats als pencaires.--Maltrobat 17:51, 11 nov 2010 (CET)

Sobre les formes verbals[modifica]

Hola a tots,

Sóc bastant nou al viccionari, i m'agradaria comentar un dubte. Al viccionari català s'accepten/agraden les formes verbals dels verbs com a articles? He vist que a altres viquis les creen amb bot, i no sé la política d'aquí. En cas que es volguessin crear, jo no hi tindria cap problema en ajudar a programar. --Joancreus 16:58, 12 nov 2010 (CET)

PD: Estic intentant desenvolupar un bot (encara inicial) que es passegi per tots els articles buscant traduccions, i afegint-les a la nostra pàgina. Hi ha objeccions? --Joancreus 16:58, 12 nov 2010 (CET)
Hola Joancreus. Vens amb molta empenta i això és bo. Jo no sóc un expert, però et puc dir que ja hi ha formes verbals al viccionari català ocupant entrades pròpies (per exemple adobe), és a dir, que no hi ha cap problema en crear-les. Fixa't bé com estan fetes per seguir un mateix format, o, potser millor, fes una proposta nova de format si creus que els exemples que has vist es poden millorar i val la pena el canvi. Pel que fa a la creació automàtica de noves accepcions estrangeres partint de les traduccions, ves amb molt de compte! Això ho fan molts viccionaris, però alguns, no s'en fien prou i posen un missatge d'alerta, una cosa així com: "creació automàtica amb bot, cal confirmar l'entrada". Això em sembla haver-ho vist en l'italià o l'anglès, ara no ho recordo. Cal també que tinguis en compte que una mateixa paraula no sempre coincideix al cent per cent amb la corresponent de l'altre idioma, és a dir, que estaria bé informar a quines accepcions correspon. Per exemple, si busques petard la segona accepció es tradueix en l'anglès (americà) com a torpedo. Si el bot no fa les coses amb ordre o de forma supervisada el resultat és que torpedo en aglès es tradueix com a petard la qua cosa només és certa d'una forma molt excepcional. Per acabar, tingues en compte que cal afegir els canvis a les accepcions ja creades, vigila no destruir informació creada anteriorment. En tot cas no t'espantis i endavant!--Maltrobat 17:23, 12 nov 2010 (CET)
Pels verbs en català ja tenim totes les conjugacions fetes i de tant en tant engego el bot per anar creant les formes conjugades: Especial:Contribucions/VriuBot. Ho tinc semiautomàtic per afegir en cada cas la pronúncia i anar fent verb a verb. En què havies pensat? Per altra banda, tenim la plantilla {{revisar}} pel casos que comenta Maltrobat. --Vriullop 17:52, 12 nov 2010 (CET)

El genere neutre[modifica]

Hi ha molts idiomes que utilitzen el genere neutre, per exemple l'anglès o el neerlandès. De fet el neerlandès fa servir un identificador especific per diferenciar aquests casos {{o}}. Que us sembla si fem alguna cosa semblant amb català? Crec que aniria bé. A mi em sembla que quan no es veu res no saps si és neutre o falta informació, en canvi d'aquesta manera quedaria ben definit.--Maltrobat 18:08, 12 nov 2010 (CET)

Posa un exemple, no trobo aquesta plantilla enlloc. --Vriullop 20:18, 12 nov 2010 (CET)
Vols dir plantilla:n? --Vriullop 20:43, 12 nov 2010 (CET)
La plantilla o al costat de la paraula labyrint. I si, correspon la plantilla:n. Crec que s'hauria de fer servir, per exemple, en gairebé totes les paraules angleses. Si us sembla bé començo. --Maltrobat 08:37, 13 nov 2010 (CET)
Cal per l'anglès? w:en:Gender in English. --Vriullop 09:35, 13 nov 2010 (CET)
Perquè no? Tan es pot deixar clar que és indeterminat com (en els pocs casos com els pronoms) concretar si és masculí o femení. A més, això ajuda a contrastar entre l'anglès i els altres idiomes. Quan no es posa res no se sap si falta per posar el genere o bé si realment és indeterminat. En anglès pot semblar innecessari perquè molta gent (no tothom) sap prou anglès per suposar la indeterminació del genere de la majoria de paraules, però en els altres idiomes el tema és més dubtós. En l'alemany ja no queda tan clar, però per la mateixa regla de tres hauríem de fer el mateix en moltes paraules. Si seguim per aquest camí al final serà molt complicat dir que en aquest idioma si cal concretar el genere i en aquest altre no.--Maltrobat 10:39, 14 nov 2010 (CET)
Indeterminat no vol dir gènere neutre. En anglès només hi ha un pseudogènere, encobert, que afecta als pronoms de la tercera persona (he, she, it) i que no sé molt bé com caldria indicar-ho. Hi ha personal masculí (boy [he]), personal femení (girl [she]), personal comú (male student [he], female student [she]), impersonal (animals mascles, dog [it], animals femelles, bitch [it], o genèrics, ant [it]), inanimat (book [it]) i alguns casos impersonals o inanimats que es poden personalitzar (pet [it/he/she], car [it/she]). En altres llengües com el finlandès o el turc no tenen cap mena de distinció de gènere. --Vriullop 16:40, 14 nov 2010 (CET)
Gràcies per l'aclariment, ja estava jo barrejant conceptes. Tot i així, pel que fa l'anglès, discrepo un pèl. Hi ha casos ben curiosos en anglès, per exemple, quan es refereixen a un vehicle, en especial als vaixells, sovint els tracten de she. En parlar dels animals també els distingeixen amb "she" per especificar al femella, per exemple, she-ass per referir-se a una somera. No n'estic segur respecte al "he".--Maltrobat 16:56, 14 nov 2010 (CET) Rectifico. Tu ja ho havies dit això que et comentava.--Maltrobat 17:00, 14 nov 2010 (CET)
Si es veu útil, potser el més clar seria indicar directament el pronom que li correspon: he, she, it, amb un text emergent que expliqui "nom personal amb els pronoms he-his" o "nom impersonal o inanimat amb els pronoms it-its". --Vriullop 18:45, 14 nov 2010 (CET)
Posa un exemple, o, millor, dos, un per les traduccions i l'altre per les definicions.--Maltrobat 16:50, 15 nov 2010 (CET)

(<-) Ho poso aquí mateix:
boy he (plural boys)

  1. noi

doctor he/she (plural doctors)

  1. doctor, doctora

book it (plural books)

ship she (plural ships)

car it/she (plural cars)

Cal posar el ratolí a sobre per veure el text emergent. Serien tres plantilles {{he}}, {{she}}, {{it}} a l'estil de {{m}}, {{f}}, {{n}}. --Vriullop 18:30, 15 nov 2010 (CET)

Un cop vist on va cada cosa, personalment prefereixo {{m}}, {{f}}, {{n}} per dues raons. De cara als editors, un cop feta una excepció amb l'anglès potser n'haurem de fer més per altres idiomes, això vol dir que haurem d'anar amb molt de compte en escriure, vull dir, que es complica la feina. De cara als lectors, si fem moltes plantilles s'acabaran perdent. --Maltrobat 15:36, 16 nov 2010 (CET)
No conec cap diccionari monolingüe o bilingüe que especifique el gènere gramatical d'un mot anglés. Em sembla superflu indicar res quant al gènere. Com proposa en Vriullop, es podria especificar de forma orientativa els pronoms, per si algú està aprenent anglés, però eixa no és la finalitat del Viccionari, si que es pot assenyalar en casos molt concrets, com a ressenya gramatical, però no veig la necessitat per a tot arreu. Coet 21:16, 16 nov 2010 (CET)
Tens raó, jo tampoc ho he vist a cap viccionari ni a d'altres diccionaris. Tingues en compte, però, que els diccionaris, si no són com a mínim trilingües, és absurd que ho posin ja que es troben en el context de l'anglès i queda sobreentès el genere (o explicat en un annex). El Viccionari és molt més que trilingüe i, crec que seria bo que quedessin clares les definicions de totes les llengües i que l'anglès no fes un excepció. Pel que fa la comparació amb els altres viccionaris, bé, un o altre ha de ser el primer. En tot cas, ara per ara, podem deixar-ho així i si més endavant canviem d'opinió sempre estem a temps de fer-ho.--Maltrobat 12:44, 17 nov 2010 (CET)

Creació ràpida[modifica]

Hola. Estava intentant fer un formulari per crear entrades més ràpidament (ja hi ha un inici al meu vector.js) i amb el format de Viccionari, quan he vist que a Wiktionary en anglès ho tenen molt avançat. Per exemple, mireu i jugueu amb http://en.wiktionary.org/w/index.php?title=asdasdasda&action=edit&editintro=User:Yair_rand/usenec . Serà interessant tenir una cosa semblant a Viccionari, si més no, com a Gadget. Les plantilles de precàrrega són poc amigables comparat amb allò, oi? -Aleator 12:38, 13 nov 2010 (CET)

Haurem d'incloure com a llengües el javascriptès, pythonès i plantillès. Realment el wikt té unes possibilitats tècniques impensables a priori. Potser això podria substituir als botons de precàrrega. Bona troballa. --Vriullop 19:27, 13 nov 2010 (CET)
Això és una meravella. Per un costat es pot estalviar molta feina d'anar picant elements de format (és a dir, ens estalviem la part avorrida). Per altra banda, s'unifica més fàcilment el format, ja que el formulari marca la posició dels apartats, etc. Si puc ajudar en alguna cosa no dubteu en demanar-m'ho.--Maltrobat 10:45, 14 nov 2010 (CET)
Tenim una primera versió. Si cerqueu un mot i no existeix ha d'aparéixer un enllaç al nou formulari. Està en fase beta, però ja fa cosetes interessants. To be continued. -Aleator 21:36, 21 nov 2010 (CET)
Fantàstic, va molt bé. Prova de carregar http://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=Usuari:Vriullop/proves&oldid=209827 a MediaWiki:Newarticletext. Així sortirà també el formulari quan es crei una pàgina que no sigui via cerca, per exemple des d'un enllaç vermell. A més hi he afegit un avís per quan es crea una pàgina amb majúscula inicial, cosa habitual en novells. --Vriullop 10:21, 23 nov 2010 (CET)
Fet! -Aleator 01:49, 25 nov 2010 (CET)

Ús de la plantilla[modifica]

Al wikt anglès han posat una pestanya nova per facilitar la separació del codi de la plantilla i la seva documentació, vegeu per exemple en:Template:a. A la Viquipèdia és un tema que s'ha d'insistir de tant en tant que expliquin la forma d'ús de les plantilles, i he afegit allà aquesta pestanya per a que resulti més evident. Aquí estem en família, però com que estem just al mig, millor anar sincronitzats. He actualitzat la plantilla:Ús de la plantilla. Es tracta de copiar w:Mediawiki:common.js/documentation tab.js i incloure'l a common.js igual que les últimes línies de w:Mediawiki:common.js. --Vriullop 19:14, 14 nov 2010 (CET)

Ja ho faig jo. Coet 21:18, 16 nov 2010 (CET)
Fet! -Aleator 00:27, 24 nov 2010 (CET)

LookupHover[modifica]

Tenim un nou giny pel Viccionari. Es pot veure a MediaWiki Discussió:ExtractFirst.xsl. Més que la utilitat en el propi Viccionari, és interessant per utilitzar-ho en altres projectes. Me l'he instal·lat a la Viquipèdia w:ca:Usuari:Vriullop/vector.js. Es tracta de consultar la definició, o traducció, del Viccionari fent un doble clic sobre la paraula. La llàstima és que la majoria d'intents de prova diu que no existeix, però penso que pot ser útil per promocionar-ho. --Vriullop 17:31, 21 nov 2010 (CET)

Ja anirem omplint :) L'he activat a la Viquipèdia i és evident que serà útil i interessant. És una d'aquelles eines que estarien millor instal·lades a nivell del navegador, de tant útils que són. Només un possible error: veig a l'historial del navegador (Firefox) com si carreguès la pàgina (de Viquipèdia) un munt de vegades, potser cada clic o doble clic espaiat que faig. Com que sovint navego mitjançant l'historial, he de fer uns quants intents de més. Molt xulo! -Aleator 01:08, 22 nov 2010 (CET)
L'he instal·lat com a giny de les preferències a la VP. Es pot fer el mateix en altres projectes. Fitxers: w:MediaWiki:Gadget-dictionaryLookupHover.js, w:MediaWiki:Gadget-dictionaryLookupHover i w:MediaWiki:Gadgets-definition. --Vriullop 17:35, 22 nov 2010 (CET) PD Tens raó. Amb cada doble clic obre la pàgina corresponent del Viccionari (només per llegir-la i extraure-la en la caixa emergent), però queda registrat a l'historial del navegador com una recàrrega de la mateixa pàgina que ja està oberta.--Vriullop 17:40, 22 nov 2010 (CET)

Atarassana[modifica]

Bon dia. He escrit el meu primer article al viccionari, Atarassana. És una paraula referent al cultiu de l'arròs pròpia de la Ribera del riu Xúquer, País Valencià. He creat l'entrada doncs em calia per a un article de la viquipèdia. Quin és el problema? primer que no estic avesat al sistema d'edicions del viccionari, però el segon és més greu: és una paraula que no està recollida ni al DIEC ni al GREC. Com a referència he posat l'entrada al, en la meua opinió, el millor diccionari de nostra llengua (el més complet) L'Alcover-Moll o "català-valencià-balear", on sí que apareix. A la pròpia entrada del DCVB posa que és una paraula recollida al poble de Sollana (a Almussafes i Benifaió també està recollida), però clar: com puc posar eixa informació? gràcies. --Coentor 16:28, 7 des 2010 (CET)

Hi he fet algunes correccions. --Vriullop 18:20, 7 des 2010 (CET)
Gràcies --Coentor 08:47, 8 des 2010 (CET)