Vés al contingut

Viccionari:Conjugació en català

De Viccionari

El català es caracteritza per una riquesa de flexions verbals diatòpiques. En la conjugació dels verbs es mostren les variants dialectals acceptades normativament.

Variants

[modifica]

Cal entendre les adscripcions geogràfiques en un sentit aproximat i no restrictiu: d'una banda, perquè les formes més generals poden ésser, i són usades de fet, en qualsevol àrea territorial, sense altra limitació que la coherència sistemàtica de les opcions; i d'altra banda, perquè són abundants els casos en què la forma presentada com a pròpia —encara que no exclusiva— dels parlars d'una zona és coneguda i usada també legítimament en alguns parlars d'altres varietats geogràfiques del català. Per exemple, el passat simple s'utilitza en la llengua escrita, excepte en la primera persona, i són més usuals les formes perifràstiques en la llengua parlada. En el valencià central i el eivissenc són vigents en la llengua parlada, àdhuc la primera persona.

Les anotacions utilitzades són les següents:

or. oriental
  sept. septentrional o rossellonès
centr. central
bal. baleàric o insular
  mall. mallorquí
men. menorquí
eiv. eivissenc (i formenterer)
alg. alguerès
occ. occidental
  nord-occ. nord-occidental (inclou lleidatà, pallarès, ribagorçà i tortosí)
val. valencià
  v.sept. valencià septentrional o sud-tortosí i castellonenc
v.cent. valencià central o apitxat
v.mer. valencià meridional o alacantí

Verbs

[modifica]

Vegeu la llista dels verbs catalans, i els paradigmes de conjugació.

Categories verbals de persona i nombre
Nombre Persona Pronoms personals
Singular 1 jo
2 tu
3 ell, ella; vostè
Plural 4 nosaltres, nós
5 vosaltres; vós
6 ells, elles; vostès
Conjugacions verbals
Conjugació Exemples
I cantar, parlar, mirar, caminar
II batre, témer, voler, dir, dur
IIIa (pura) dormir, sentir, collir
IIIb (incoativa) servir, patir, seguir

Pels temps verbals s'utilitzen els noms establerts per l'IEC el 2002:

Nom Nom anterior Exemple
Formes simples Indicatiu Present Present canto
Imperfet Pretèrit imperfet cantava
Passat simple Pretèrit perfet cantí
Futur Futur simple cantaré
Condicional Condicional simple cantaria
Subjuntiu Present Present canti
Imperfet Pretèrit imperfet cantés
Formes compostes Indicatiu Perfet Pretèrit indefinit he cantat
Plusquamperfet Pretèrit plusquamperfet havia cantat
Passat anterior Pretèrit anterior haguí cantat
Futur perfet Futur compost hauré cantat
Condicional perfet Condicional compost hauria cantat
Subjuntiu Perfet Pretèrit perfet hagi cantat
Plusquamperfet Pretèrit plusquamperfet hagués cantat

Referències

[modifica]

La referència bàsica utilitzada és la gramàtica publicada per l'Institut d'Estudis Catalans, amb el suport de diverses publicacions.