Viccionari:Compostos

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search

Els diccionaris tradicionalment tenen entrades úniques per a cada mot. Aquest mot pot formar part de compostos, locucions, sintagmes de lèxic comú, expressions o refranys. El Viccionari té voluntat de ser universal donant entrada, a més de tots els mots, a les seves variants i a tota unitat que tingui sentit lingüístic. Aquesta pàgina és un recull de criteris per establir com organitzar les formes composades a partir d'un mot.

Actualment aquesta pàgina està en desenvolupament, en fase de recull d'idees i propostes. Vegeu les discussions prèvies:

Definicions[modifica]

  • Compost: mot format per la unió d'altres mots formant-ne un de nou
  • Sintagma: conjunt de mots amb una unitat sintàctica
  • Locució: conjunt de mots amb una unitat semàntica, que expressen un concepte unitari
  • Expressió: enunciat que forma una unitat expressiva
  • Frase feta: expressió fixada amb un sentit no deduïble pels seus components
  • Refrany: frase divulgada que expressa una sentència

Gramàtica[modifica]

Pel procés de composició es poden formar mots compostos de diferents categories gramaticals: compostos nominals (allioli, malnom), compostos adjectivals (benvolgut, sud-oest), compostos verbals (malparlar, corglaçar), compostos adverbials (aleshores, potser) i compostos cultes prefixats o sufixats (minifaldilla, pluviòmetre).

Els compostos sintagmàtics no són compostos propis (un sol mot) sinó una construcció d'un sintagma que presenta una estructura fixa i un grau de lexicalització. Exemples: compostos sintagmàtics nominals, punt i coma, blat de moro; adjectivals, blau marí, figa tova; verbals, plegar veles, filar prim.

Sintàcticament, la relació entre els components pot ser coordinada, amb flexió de tots dos components (punts i comes); o subordinada, amb flexió només del nucli (ulls de poll, grocs canari).

Semànticament pot existir una relació de complementació o d'especificació del nucli (avió de reacció, primer ministre). La diferència semàntica entre compostos propis i sintagmàtics queda de manifest en l'exemple mal de cap, sentit literal, i maldecap, sentit metafòric.

Un cas especial són les locucions adverbials (a cau d'orella), prepositives (a causa de) i conjuntives (tot i que) ja que no tenen l'estructura d'un sintagma i no tenen una categoria lèxica major.

Les locucions es poden dividir en dos tipus:

  • Locucions gramaticals, que funcionen com a elements gramaticals: adverbials, prepositives i conjuntives,
  • Locions lèxiques, que funcionen com un mot: nominals, adjectivals i verbals.

Diccionaris de referència[modifica]

El criteri general dels diccionaris de referència és incloure les locucions en l'entrada del mot que constitueix el nucli. En alguns casos s'inclou com entrada quan el nucli de la locució no té entrada pròpia, per exemple a la babalà o delírium trèmens.

Per exemple, blat com a planta del gènere Triticum en el DIEC té tretze accepcions secundàries, a més de sinònims, indicades com a lèxic comú per a diferents varietats. En canvi, blat de moro i fins a deu accepcions són altres plantes d'altres gèneres, indicades a part de l'accepció principal. Només s'indiquen les categories gramaticals de les locucions adjectivals, adverbials, conjuntives i prepositives.

La mateixa entrada al GDLC té tres varietats i un refrany de l'accepció principal, més tres locucions indicades com a accepcions diferents.

El DCBV inclou dins de cada accepció el que anomena "adjectivacions indicadores de les classes d'objecte", diferenciades de les formes compostes amb accepció principal. En paràgrafs a part separa "locucions i modismes" i "refranys" (vegeu al DCVB Introducció. Estructura dels articles)

Criteris[modifica]

Mots compostos[modifica]

Els mots compostos es tracten com qualsevol altre mot, tinguin o no un guionet d'unió. En l'apartat d'etimologia s'indiquen els mots que el composen. En l'entrada corresponent dels components s'indica el mot compost en l'apartat de derivats. Exemple: paraigua i aigua.

No es consideren mots compostos les apostrofacions ni les combinacions de verbs amb pronoms febles.

Locucions[modifica]

Admissió de locucions com a entrades[modifica]

Les locucions gramaticals (adverbials, prepositives i conjuntives), per la seva naturalesa i la funció de connectors, solen estar fixades. Per tant, l'admissió o no d'una locució gramatical com a entrada dependrà, com qualsevol mot, de l'atestació i les referències. Vegeu la llista de locucions en català incloses al DIEC.

Les locucions lèxiques (nominals, adjectivals i verbals) tenen un grau molt variable de lexicalització, des de formes completament fixades que no admeten variació, fins a formes lliures que poden ser meres adjectivacions. Cal establir un criteri de delimitació per admetre-les o no com una entrada pròpia.

Criteris de delimitació de locucions lèxiques i sintagmes lliures o escassament lexicalitzats:

Symbol OK.svg Està indicat explícitament en algun diccionari com a locució?

Fer el ronso està indicat al DGLC com a loc. verb.; anar-se'n té entrada pròpia.

Symbol OK.svg És substituïble per un mot simple, existent en la mateixa llengua o en alguna traducció?

Blat de moro és dacsa; shut up vol dir callar.

Symbol OK.svg Està en diccionaris de referència com accepció principal i no accepció subordinada?

Poll volander és una accepció secundària de poll com a cria d'ocell; poll de mar és una accepció principal sense subordinació als ocells.

No-Symbol.svg És un complement o especificació del nucli, un "tipus de ..."?

Escala de cargol és un tipus d'escala; taula rodona no és un tipus de taula amb una forma rodona.

No-Symbol.svg És deduïble el significat a partir del de cada component? Té un significat literal?

Un ou remenat no es pot preparar només remenant un ou; turisme gastronòmic és una combinació dels significats de turisme i gastronomia amb sentit literal.

No-Symbol.svg Existeixen dubtes sobre el grau de lexicalització?

En cas de dubte millor no tractar-lo com entrada pròpia. Sempre s'estarà a temps de decidir casos particulars més endavant.

Inserció de locucions[modifica]

Una locució que compleixi els criteris de més amunt per tenir una entrada, s'identificarà amb la seva categoria gramatical corresponent (nom per a locucions nominals, adjectiu per a locucions adjectivals, etc.) En general, les plantilles per mostrar el lema ja identifiquen les locucions, amb la categorització corresponent, i enllacen a cadascun dels mots que la componen. El tractament, en línies generals, serà el mateix que si fos un sol mot.

En les entrades dels mots que componen la locució, o el nucli de la locució, es posarà la locució enllaçada en la llista comuna de compostos i expressions identificada amb la plantilla {{-comp-}} (secció de tercer nivell, després de la categoria gramatical).

Una locució que no compleixi els criteris de delimitació d'admissibilitat, o un mer sintagma, s'inclourà en l'entrada del mot que constitueixi el nucli, o en diversos mots si no està clarament definit, en la llista d'expressions i locucions (secció creada amb la plantilla {{-comp-}}) i amb una breu explicació del significat.

Fraseologia[modifica]

Expressions, frases fetes i refranys

Enllaços externs[modifica]