Usuari:Unapersona/glosses LSC

Guia per glossar

• Per la glossa d'un signe, s'utilitza sempre la paraula en català més propera en significat. Sempre en infinitiu i singular masculí.
  • Si un signe es pot utilitzar com a verb i també com a nom, és preferible utilitzar l'infinitiu.
• Si és necessari utilitzar dues paraules, s'ha d'utilitzar sempre un guionet entre les dues paraules.
  • Si la glossa inclou una negació, es recomana col·locar la negació en segon lloc. Exemple: PODER-NO.
  • En signes compostos (formats per dos signes un darrere l'altre per representar un sol concepte) s'utilitza un signe + entre les dues glosses. Un signe es considera compost només si el significat final de les dues parts és diferent de la suma dels significats dels dos signes per separat. Per exemple, certificat es glossa PROVAR+MARCA, mentre que llengua de signes és LLENGUA SIGNES
• Els numerals i l'alfabet dactilològic es glossen utilitzant totes les lletres de la paraula. Exemple: DOS-CENTS i ZETA.
  • Tanmateix, si es lletreja una paraula amb dactilologia, es glossa utilitzant la paraula amb cada lletra separada per guions: V-I-C-C-I-O-N-A-R-I.
• Els classificadors es glosses CL.[tipus de classificador]. Per exemple, si es tracta d'un classificador descriptiu, seria CL.DESCRIPTIU. Al cos de la pàgina, a l'apartat sobre la glossa, s'hi hauria d'incloure una breu descripció del classificador. Exemple: PORC+CL.DESCRIPTIU (botifarra)
• Tres signes + al final d'una glossa indica reduplicació del signe (plural). En general, això no s'hauria d'utilitzar als lemes. Exemple: COSA+++
• Els verbs que concorden amb el subjecte o l'objecte utilitzen un número al davant per marcar la persona del subjecte i un altre al darrere per marcar la persona de l'objecte. Com amb la reduplicació, aquesta notació tampoc s'hauria d'utilitzar en un lema. Per exemple, 1-EXPLICAR-2 ("Jo t'explico a tu").

Altres consideracions

• Quan un mateix signe té dos significats diferents, cal crear una entrada completa per cada significat i enllaçar-les entre elles indicant que són homònims. Per exemple, AGOST i FORMATGE.
• Pot ser que dos autors glossin un mateix signe de maneres diferents. En aquests casos, caldrà remetre d'una glossa a l'altra i mantenir una sola pàgina com a entrada principal.
• Si dos signes tenen el mateix significat però es distingeixen per un sol paràmetre es consideren al·lòfons i es glossen de la mateixa manera.
• Si dos signes tenen significats diferents i es distingeixen per un sol paràmetres es consideren parells mínims i es poden enllaçar ambaquest terme.

Signes repetits de la DGPL

Utilitzar la mateixa glossa

• Baralla. 1 i 2
• Tirants. 1 i 2
• Prohibir. 1 i 2 (el 2 és més contundent)
• Recollidor. 1 i 2. No sembla haver-hi diferència.
• Carretera: dues maneres de dir el mateix.
• Autopista: dues maneres de dir el mateix.
• Encaminador: és el mateix. Remetre des de ROUTER també?
• Espagueti, Paella (d'arròs), Macarrons, Gamba, Sucre, Coca, Cava, Minut: són el mateix
• Síndria: hi ha dos vídeos amb el mateix signe.
• Aplaudiment, callar i escoltar: diferència segons si és una persona oient o signant. Glossa única: APLAUDIR, CALLAR, ESCOLTAR.
• Llegir: 1 i 2 LLEGIR, mateix significat llegir, lletrejar, lectura.
• Darrere: 1 i 2: DARRERE, mateix significat, adverbi, preposició, nom.
• Termòmetre: 1 i 2. No crec que hi hagi diferència però són compostos: glossa diferent? El Ferrerons per TERMÒMETRE diria que només indica el segon moviment, la trajectòria fins l’aixella. El primer sembla desenfundar el termòmetre, però no el veig.
  • Perelló i Frígola igual. Diria que la primera part es podria considerar un classificador descriptiu de forma, però no tinc ni idea de com es glossen els classificadors. De totes maneres, sembla que no hi ha diferència de significat, per tant sigui quina sigui la glossa correcta, serà la mateixa pels dos vídeos.

Utilitzar glosses diferents

• Quedar-se: ATURAR i ROMANDRE
  • Ja existeix aturar-se, semblant però diferent, potser té algun matís?
• Llarg: espacial LLARG i temporal DURAR.
• Ràpid: ràpid/ràpida indica velocitat, ràpid (2) és més aviat "espavilar" i ràpid (3) és "de seguida". Buscar glosses.
  • L’1 no trobat al Ferrerons. El 2 és PRESSA, urgència, corrents. El 3 és MOMENT nom (instant, en una picada)
• Lavabo: PICA i LAVABO (en sentit més general). Mateixa glossa LAVABO 1.pica, 2.habitació de vàter i pica
• Cola: [1] l'etimologia és de Coca-Cola. Al Ferrerons només hi ha COLA com a colar d’enganxar (sense vídeo a la DGPL, sí a Mira què dic). Com a Coca-Cola és igual que en LSE i LSF. Queda el dubte de si usar la mateixa glossa o una d’específica.
• Lila: LILA i LILA-CLAR. El Ferrerons glossa lila > ULLERES (ojeras) però és un altre signe, potser alternatiu? Dubte: lila clar són dos signes seguits LILA i CLAR. O es fa l’entrada LILA CLAR (sense guionet) o s’inclou com exemple de compostos a LILA i a CLAR.
• Quan: PASSAT i FUTUR.
• Tardor: Tardor (1) > FRED nom, Tardor (2) > TARDOR fa referència a les fulles caient dels arbres. La segona és més recent i la primera va quedant obsoleta com a estació. També hi ha Fred/freda > FRED adjectiu.
  • Nota d'ús: el FRED de tardor fa referència al temps o al fred corporal, mentre que el fred/freda fa referència a objectes.
• Canviar: 1 i 2. Diferència de significat (comprovar i buscar glossa). La primera, dos U (número 1) que canvien de posició, es glossa CANVI (canvi, canviar, transformar). La segona és SUBSTITUIR (canviar, reemplaçar, substitució).
• Perdonar: 1 PERDONAR (amnistiar, eximir, excusar, indultar) i 2 ABSOLDRE (dels pecats).
• Lleig: 1 i 2. El 2 també significa "horrible" (LLEIG vs. HORRIBLE?). L’1 es glossa LLEIG. El 2 és FATAL (espantós, horrible)
• Verdura: 1 es pot glossar com a VERD i remetre a VERDURA pel 2. Així està al Ferrerons.

Dubtes

• Igual: 1 IGUAL adjectiu (equivalent, idèntic) i 2 IGUAL adverbi (igualment, com, com a). S’ha de comprovar, la signoescriptura del primer no és del tot clara. Com a adverbi semblaria més adequat IGUALMENT per evitar confusió.
  • Perelló i Frígola té el 2 com a igual però en té un de molt similar per "com" (no utilitza glosses). Com a nota, 1 és molt similar a PREPARAR (parell mínim?)
• No: 1 i 2 NO adverbi de negació; i 3 NO! com a resposta (la glossa inclou el signe d’admiració).
  • Perelló i Frígola també inclou el signe d'admiració per 3.
  • Ara que hi penso, 2 sembla MAI-MÉS, però no l'he sabut trobar a Perelló i Frígola.
    • El Ferrerons té MAI-MÉS traçant una creu però amb la mà estesa i els dits junts. Fet amb l’índex com No(2) no el trobo. Té NO1 igual a No(1), un NO2 sinònim i NO! igual a No(3). El NO2 és modificació del NO! sense gir.
• Ple: diferència (un recipient o un lloc, de persones). Buscar glossa. Mateixa glossa: 1 PLE (a vessar [d’una cosa], curull, omplir [de coses]), 2 PLE (a vessar [de públic], atapeït, omplir [de públic])
• Trist: 1 o 2. No tinc clara la diferència.
  • A Perelló i Frígola només surt el 2
• Tristesa: 1 i 2. Són igual que "trist", però amb més expressió facial (potser només perqué són signants diferents?)
  • Els dos de trist i de tristesa no s’acaben d’entendre. El Ferrerons explica tres sinònims per TRIST i remet tristesa > PENA, TRIST, però PENA és un altre signe. Conclusions provisionals:
  • Trist / trista (1) > APAGAR [el foc], extingir, sufocar
  • Tristesa (1) > TRIST, derivat de APAGAR amb toponema inicial davant la cara, serveix com a adjectiu o substantiu.
  • Trist / trista (2) i Tristesa (2) > TRIST, són iguals, un sinònim de l’anterior, derivat de PENSAR, serveix com a adjectiu o substantiu.
• Cara 1 i 2. No sé si hi ha alguna diferència. El Ferrerons explica dos sinònims però només es correspon amb el primer, el segon no el localitzo.
• Dents: 1 i 2. No sé si hi ha diferència. El primer està glossat DENT, el segon no el localitzo.
• Banc: 1 (economia). El vídeo està marcat com a "1", però no trobo el 2 (que seria el lloc per seure, suposo).
• Persona: són diferents al que conec jo. 1 i 2 (sembla que els dos es glossarien igual, però per si de cas).
  • Al Ferrerons l’1 és PERSONA i el 2 és PERSONES (el primer plural que veig, sense altres connotacions). També hi ha signe personal que no sé quina glossa li pot correspondre.
  • En diem "signom" (contracció de signe-nom), suposo que SIGNOM ja estaria bé (i potser posar un {{vegeu}} des de NOM).
  • A Perelló i Frígola, "persona" és el 2.
  • Sembla que el signe per "persona" que jo conec és el que segons Perelló i Frígola és "personalment". Crec que ho hauriem de consultar abans de afegir-lo (aquestes obres pot ser que estiguin obsoletes en alguns casos
  • El Ferrerons, a més de PERSONA i PERSONES, en té d’altres amb remissions: persona2 > VIURE, persones2[gent] > VIURE, personalment > MATEIX. Per VIURE a més del verb inclou com a grup analògic persona i gent.
• Tranquil: potser 2 seria simplement TRANQUIL mentre que 1 seria CARÀCTER-TRANQUIL (tot i que la primera part no és CARÀCTER, però sembla que es refereix al mateix)?
  • Al Ferrerons l’1 és TRANQUIL (calma, serenitat) derivat de CAP i CÒMODE. El 2 és CÒMODE (confort, relax). El vídeo de tranquil·litat és el mateix que tranquil (2).
  • Perelló i Frígola només recull 2 (com "tranquil" i també com a "còmode")
• Cansament: 2 i 1. Ni idea.
  • Al Ferrerons l’1 està glossat CANSAR/-SE, el 2 no el localitzo.
  • Perelló i Frígola també recull només 1.
• Avorriment: 2 i 1. No sé si hi ha diferència.
  • Al Ferrerons l’1 amb la barba que creix, està glossat AVORRIR-SE [per llarga espera]. Hi ha un altre AVORRIR-SE [per manca d’interès] però no es correspon al 2 que no localitzo.
  • Perelló i Frígola també recull només 1.
• Sofà: 1 i 2. No hi és al Ferrerons. L’1 és el que mostra Mira què dic i el 2 és com LSE.
  • 1 s'hauria de glossar CADIRA+COIXÍ, 2 no ho sé.
• Bena: 1 i 2. Crec que són el mateix, però com que són compostos potser es glossen diferent.
  • El Ferrerons glossa BENA com a aglutinació de CINTA i EMBOLICAR. El segon signe correspon a EMBOLICAR però cap dels dos primers no els veig com a CINTA.
  • "cinta" segons Perelló i Frígola no es correspon a les primeres parts dels signes.
• Dolor: neutre, intens i anímic. No sé com s'haurien de glossar.
  • Al Ferrerons "Dolor (anímic)" està glossat DOLOR amb el sentit de dolor moral, homògraf de DOLÇ sense l’expressió facial. "Dolor (intens)" està glossat MAL amb el sentit de dolor físic. El tercer "dolor" sense complement no el localitzo.
  • Perelló i Frígola recull l'intens com a "dolor" i el neutre com a "doldre" (però no tinc clar que realment sigui així; la llengua base del diccionari és el castellà i el recull com "doler"; diria que el signe es refereix a dolor físic sempre).
• Missatge: diria que 2 es glossa com a TRANSMETRE, mentre que 1 és ENVIAR.
  • Al Ferrerons "Missatge (1)" és CARTA circular, correu, missiva, que inclou sentit verbal com enviar una carta, amb l’acció de tirar-la en una bústia. "Missatge (2)" és ENVIAR trametre, enviament, tramesa, excloent els sentits de CARTA. Com a "missatge" no diu res.
  • Perelló i Frígola només recull CARTA, per "enviar" utilitza un altre signe.
• Oval: 1 i 2. No hi és al Ferrerons, no localitzo els signes.
• Calendari: 2 i 1.
  • El Ferrerons només descriu el 2 format per DIA i seguit del moviment d’arrancar fulls d’un calendari. A Mira què dic també hi ha el 2 però sense el descriptor inicial de DIA.
  • Perelló i Frígola només recull el 2.
• Setmana: 1 i 2. Diria que 2 és més aviat "una vegada a la setmana". No sé com es glossaria.
  • El Ferrerons els explica tots dos com a sinònims, sense cap matís, sent l’1 provinent de la LSE.
  • Perelló i Frígola recull només el 2.
• ANY+PASSAT i ANY+DESPRÉS: glosses correctes?
• Nòvio. Com es glossa? XICOT? PROMÈS?
  • Perelló i Frígola el recull com a "novio" (castellà) i "nuvi" (català). Però segueixo sense tenir-ho clar, s'haurà de preguntar.
• CERTIFICAT. Prova + un altre signe?
  • Perelló i Frígola recull la segona part del signe com a MARCA.
• instruir: INSTRUIR, EDUCAR, ENSENYAR?
  • El Ferrerons remet instruir > ENSENYAR. Els vídeos Fitxer:Csc-instruir-spreadthesign.ogv i Fitxer:Csc-ensenyar-spreadthesign.ogv són iguals.