Theoplastus
Llatí
[modifica]- Pronúncia (AFI): /tʰɛ.ɔˈplas.tʊs/
Nom propi
[modifica]Theoplastus m. (genitiu Theoplastī)
- Prenom masculí
Declinació
[modifica]| Cas | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Nominatiu | Theoplastus | - |
| Vocatiu | Theoplaste | - |
| Acusatiu | Theoplastum | - |
| Genitiu | Theoplastī | - |
| Datiu | Theoplastō | - |
| Ablatiu | Theoplastō | - |
Vegeu també
[modifica]- Gaffiot, Félix. «Theoplastus». A: Dictionnaire Latin - Français. 1934. París: Hachette, 1934, p. 1569.