Theophilus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Etimologia: Del grec antic θεóφιλος ‎(theóphilos, literalment «estimat de Déu»).

Nom propi[modifica]

Theophilus m. ‎(genitiu Theophilī)

2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu Theophilus -
Vocatiu Theophile -
Acusatiu Theophilum -
Genitiu Theophilī -
Datiu Theophilō -
Ablatiu Theophilō -
  1. Prenom masculí, equivalent al català Teòfil.

Vegeu també[modifica]

  • Gaffiot, Félix. «Theophilus». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 1569.