Theonomus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /tʰɛˈɔ.nɔ.mʊs/

Nom propi

Theonomus m. ‎(genitiu Theonomī)

1. Prenom masculí

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Theonomus	-
Vocatiu	Theonome	-
Acusatiu	Theonomum	-
Genitiu	Theonomī	-
Datiu	Theonomō	-
Ablatiu	Theonomō	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Theonomus». A: Dictionnaire Latin - Français. 1934. París: Hachette, 1934, p. 1568.