Theodotion

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /tʰɛ.ɔˈdɔ.tɪ.oːn/

Nom propi

Theodotiōn m. ‎(genitiu Theodotiōnis)

1. Traductor d’una part de la Bíblia.

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Theodotiōn	-
Vocatiu	Theodotiōn	-
Acusatiu	Theodotiōnem	-
Genitiu	Theodotiōnis	-
Datiu	Theodotiōnī	-
Ablatiu	Theodotiōne	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Theodotion». A: Dictionnaire Latin - Français. 1934. París: Hachette, 1934, p. 1568.