Theocritus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /tʰɛˈɔ.krɪ.tʊs/
• Etimologia: Del grec antic Θεόκριτος ‎(Theókritos).

Nom propi

Theocritus m. ‎(genitiu Theocritī)

1. Teòcrit, poeta de Siracusa.

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Theocritus	-
Vocatiu	Theocrite	-
Acusatiu	Theocritum	-
Genitiu	Theocritī	-
Datiu	Theocritō	-
Ablatiu	Theocritō	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Theocritus». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 1568.