Theoclymenus
Llatí
[modifica]- Pronúncia (AFI): /tʰɛ.ɔˈklʏ.mɛ.nʊs/
Nom propi
[modifica]Theoclymenus m. (genitiu Theoclymenī)
- Prenom masculí
Declinació
[modifica]| Cas | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Nominatiu | Theoclymenus | - |
| Vocatiu | Theoclymene | - |
| Acusatiu | Theoclymenum | - |
| Genitiu | Theoclymenī | - |
| Datiu | Theoclymenō | - |
| Ablatiu | Theoclymenō | - |
Vegeu també
[modifica]- Gaffiot, Félix. «Theoclymenus». A: Dictionnaire Latin - Français. 1934. París: Hachette, 1934, p. 1568.