Themistocles

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /tʰɛˈmɪs.tɔ.kleːs/
• Etimologia: Del grec antic Θεμιστοκλῆς ‎(Themistoklês).

Nom propi

Themistoclēs m. ‎(genitiu Themistoclis)

1. (històric) Temístocles, general atenenc

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Themistoclēs	-
Vocatiu	Themistoclēs	-
Acusatiu	Themistoclem	-
Genitiu	Themistoclis	-
Datiu	Themistoclī	-
Ablatiu	Themistocle	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Themistocles». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 1568.