Teutomatus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /tewˈtɔ.ma.tʊs/

Nom propi

Teutomatus m. ‎(genitiu Teutomatī)

1. Rei celta dels nitiòbroges.

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Teutomatus	-
Vocatiu	Teutomate	-
Acusatiu	Teutomatum	-
Genitiu	Teutomatī	-
Datiu	Teutomatō	-
Ablatiu	Teutomatō	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Teutomatus». A: Dictionnaire Latin - Français. 1934. París: Hachette, 1934, p. 1565.