Teutomatus

De Viccionari


Llatí[modifica]

  • Pronúncia(i): /tewˈtɔ.ma.tʊs/

Nom propi[modifica]

Teutomatus m. ‎(genitiu Teutomatī)

  1. Rei celta dels nitiòbroges.

Declinació[modifica]

2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu Teutomatus -
Vocatiu Teutomate -
Acusatiu Teutomatum -
Genitiu Teutomatī -
Datiu Teutomatō -
Ablatiu Teutomatō -


Vegeu també[modifica]

  • Gaffiot, Félix. «Teutomatus». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 1565.
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=Teutomatus&oldid=2033162»