Teutobodus

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /tewˈtɔ.bɔ.dʊs/

Nom propi

Teutobodus m. ‎(genitiu Teutobodī)

1. Cap germànic dels cimbres.

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Teutobodus	-
Vocatiu	Teutobode	-
Acusatiu	Teutobodum	-
Genitiu	Teutobodī	-
Datiu	Teutobodō	-
Ablatiu	Teutobodō	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Teutobodus». A: Dictionnaire Latin - Français. 1934. París: Hachette, 1934, p. 1565.