Segur

Potser volíeu: segur

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/səˈɣu/
Occidental:	nord-occidental /seˈɣu/, valencià /seˈɣuɾ/

• Rimes: -u(ɾ)
• Etimologia: [1] De l’adjectiu segur, del llatí secūrus, substantivat com a «refugi».
• Etimologia: [2] De l’antic Segú, de Segun, del llatí Segodūnum, nom personal cèltic de *segos ‎(«poderós, robust») i *dūnom ‎(«fortalesa»).
• Etimologia: [3] Com a cognom podria ser toponímic o aplicat a un nounat com a auguri de supervivència.

Nom propi

Segur

1. Barri a l’est del municipi de Calafell (Baix Penedès), oficialment Segur de Calafell.
2. Poble del municipi de Veciana (Anoia).

Relacionats

• Segura

Nom propi

Segur

1. Lloc de la vall del Flamisell al nord-oest de la Pobla de Segur, antic poblament en el Pui de Segur.
2. Determinatiu usat pel municipi de la Pobla de Segur.

Nom propi

Segur

1. Cognom

Variants

• Segú

Miscel·lània

• Síl·labes: Se·gur (2)
• Anagrames: greus, grues

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, OnCat
• Cognoms de la població, Idescat