Segur

Potser volíeu: segur

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/səˈɣu/
Occidental:	nord-occidental /seˈɣu/, valencià /seˈɣuɾ/

• Rimes: -u(ɾ)
• Etimologia: De l’adjectiu segur, del llatí securus, substantivat com a «refugi». El cognom podria ser toponímic o aplicat a un nounat com a auguri de supervivència.

Nom propi

Segur

1. Diversos pobles i llocs de Catalunya, especialment la Pobla de Segur i Segur de Calafell.
2. Cognom d’origen toponímic

Variants

• (cognom) Segú

Relacionats

• Segura

Miscel·lània

• Síl·labes: Se·gur (2)
• Anagrames: greus, grues

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB
• Cognoms de la població, Idescat