Procne

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈprɔk.neː/
• Etimologia: Del grec antic Πρόκνη ‎(Próknē).

Nom propi

Procnē f. ‎(genitiu Procnēs)

1. (mitologia grega) Filla de Pandíon transformada en oreneta.

Declinació

1a declinació -ē, -ēs (grega)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Procnē	-
Vocatiu	Procnē	-
Acusatiu	Procnēn	-
Genitiu	Procnēs	-
Datiu	Procnae	-
Ablatiu	Procnē	-

Variants

• Prognē

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Procne». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.