Pomona

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: pomona


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /puˈmo.nə/, balear /poˈmo.nə/, /puˈmo.nə/
Occidental: nord-occidental /poˈmo.na/, valencià /poˈmo.na/, /puˈmo.na/
  • Etimologia: Del llatí Pomona.

Nom propi[modifica]

Pomona

  1. (mitologia romana) Deessa dels fruits.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

Nom propi[modifica]

Pōmōna f. ‎(genitiu Pōmōnae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu Pōmōna -
Vocatiu Pōmōna -
Acusatiu Pōmōnam -
Genitiu Pōmōnae -
Datiu Pōmōnae -
Ablatiu Pōmōnā -
  1. (mitologia romana) Pomona

Vegeu també[modifica]

  • Gaffiot, Félix. «Pomona». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.