Plantilla:ca-pron/ús

De Viccionari
Aquesta és una subpàgina auxiliar per a Plantilla:ca-pron
Vegeu aquesta pàgina pel codi de la plantilla

Té la informació d'ús, les categories, els enllaços interwiki i qualsevol altre contingut que no forma part essencial de la plantilla.

Plantilla per presentar la pronúncia en català organitzada per àrees dialectals. Vegeu Viccionari:Pronúncia del català per a més informació.

Té diverses funcions: 1) generació de pronúncia automàtica, o 2) mostra la pronúncia especificada manualment; a més 3) pot incloure fitxers d’àudio en les transcripcions AFI, i 4) genera la rima corresponent.

Pronúncia automàtica[modifica]

Amb la plantilla buida {{ca-pron}} genera la pronúncia del títol de la pàgina. El codi és a Mòdul:ca-pron/AFI.

Contempla quatre àrees: central, balear, nord-occidental i valencià. Si no hi ha diferències llavors les agrupa en una de sola o bé en oriental (central i balear) i occidental (nord-occidental i valencià).

Paràmetres[modifica]

  • 1= (primer paràmetre) Reescriptura ortològica o bé notació de substitució o bé indicador de substitució, per defecte el títol de la pàgina. Serà general per a totes les àrees, a no ser que s’indiqui una altra cosa en els paràmetres a continuació. Es poden usar diferents substitucions o indicadors separats per una coma.
  • centr= Pel català central formal, i centr2= per una segona variant.
    • gir= Pel central gironí, si és rellevant incloure’l.
  • bal= Pel balear majoritari, especialment mallorquí, i bal2= per variants, especialment menorquí i eivissenc.
  • nocc= Pel català nord-occidental formal, i nocc2= per una segona variant.
  • val= Pel valencià formal, i val2= per una segona variant.
  • or= Pel grup oriental, equivalent a "centr" més "bal", i or2= per una segona variant.
  • occ= Pel grup occidental, equivalent a "nocc" més "val", i occ2= per una segona variant.
  • pagename= Substitueix el títol de la pàgina. És útil per a proves o mostres fora de l’entrada corresponent.

En general, serà més simple usar els indicadors que cobreixen el casos més comuns, o bé una substitució. Aquests formats generalment es podran usar també en les formes flexionades o les conjugades. Una reescriptura completa pot ser útil en casos complexos, però és més propensa a introduir-hi errors.

Per a alguns casos rellevants d’indicadors i reescriptures sistemàtiques, afegeix una subcategoria de Categoria:Mots en català per característiques fonètiques.

Notació de substitucions[modifica]

Amb el format "<de>:<a>" substituirà la part <de> per <a>. La substitució s’aplica només una vegada en el primer cas trobat. Caldrà proporcionar suficient context per fer la substitució on es desitja i no abans.

Pels casos més comuns el format se simplifica en indicadors que només tenen la part <a> i la part <de> es pot reconstruir:

  • Si hi ha un accent gràfic, ho reconstrueix sense accent: "à" equival a "a:à", "ós" equival a "os:ós".
  • "ks" equival a "x:ks" (pronúncia ics") i "xx" equival a "x:xx" (pronúncia xeix també en occidental).

En el cas de les vocals mitjanes (e, o) la substitució es fa sobre la vocal tònica (vegeu a continuació). Es pot combinar un indicador de vocal mitjana amb altres indicadors. Per exemple "ks,é" indica la x amb so ics i el timbre de la vocal tònica. Independentment de l’ordre especificat, es farà primer la vocal mitjana i després la resta.

Si no es pot trobar la seqüència <de> llavors mostrarà un missatge d’error.

Indicadors especials[modifica]

  • Amb un valor igual a "-", s’exclou. Aplicat a una àrea, l’exclou. Aplicat al primer paràmetre general, exclou totes les àrees no especificades.
  • Amb un valor igual a "+", s’inclou amb el títol de la pàgina. És el valor per defecte, en general no farà falta.

Vocals mitjanes tòniques[modifica]

Vegeu les notes de Viccionari:Vocals mitjanes tòniques.

Les vocals e i o solen ser ambigües que no duen accent gràfic. Es pot indicar el timbre d’aquestes vocals amb un indicador amb diacrítics.

Indicador Resultat Casos típics
é /e/ a tot arreu Heretats del llatí ĕ, ae, ā, ǎ; castellanismes i gal·licismes moderns
è /ɛ/ a tot arreu Cultismes del llatí, manlleus adaptats i mots heretats davant contextos obridors, especialment l i r
ê /ɛ/ en central, /ə/ en balear, /e/ en occidental Heretats del llatí ē, ǐ, oe
ë /ɛ/ en oriental, /e/ en occidental Cultismes tardans
ó /o/ a tot arreu Heretats del llatí ō, ǔ, i d’altres en context tancador especialment davant nasal
ò /ɔ/ a tot arreu Heretats del llatí ǒ, au, i d’altres irregulars amb accent a la primera síl·laba
ô /ɔ/ en oriental, /o/ en occidental Alguns mots vacil·lants

Accent secundari[modifica]

Els mots compostos, mots amb prefix tònic i adverbis en -ment tenen un accent secundari. Proporcioneu els dos accents gràfics separats per una coma. Exemple: per agredolç useu {{ca-pron|à,ò}}, per bojament useu {{ca-pron|bò,é}}.

Cal tenir en compte que es continua aplicant l’indicador per les vocals mitjanes tòniques. Així "ò" i "é" només s’aplica a la vocal tònica primària. Per un accent secundari en una vocal mitjana, e/o, caldrà proporcionar més context. En el darrer exemple, "bò,é" indica que "é" és la vocal tònica primària i "bò" és una substitució equivalent a "bo:bò", tot plegat equivalent a la reescriptura "bòjamént".

Vocals sense neutralització oriental[modifica]

En certs casos no es produeix la neutralització àtona oriental. Pot passar en cultismes, llatinismes i italianismes, o per contacte vocàlic no sistemàtic. Quan sigui necessari anul·lar la neutralització d’una vocal, canvieu-la per ā, ē, ō. Per exemple a fluorar {{ca-pron|o:ō}}.

Xeix o ics[modifica]

La lletra x és ambigua. Pot ser xeix (mots patrimonials) /ʃ/ o /t͡ʃ/, o bé ics (cultismes) /ks/ o /ɡz/. S’assigna segons els casos més comuns però n’hi ha d’imprevisibles.

  • ks pel so ics. Típicament en casos intervocàlics on no es pot determinar si és patrimonial o cultisme, useu l’indicador "ks" que substituirà la primera x. Exemple: per fixar useu {{ca-pron|ks}}.
  • xx pel so xeix no africat. En alguns mots d’origen àrab la xeix inicial no és africada en occidental, sinó /ʃ/. Podeu usar el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià o consultar en línia el DNV o el DCVB per identificar les excepcions. Exemple: per xeresà useu {{ca-pron|val=xx}} per a modificar-ho només en valencià.

Erra final[modifica]

La lletra -r final generalment és muda (i el plural -rs), excepte en valencià, però es manté en alguns mots. Quan sigui necessari proporcioneu el mot amb -rr. Exemple: per mar useu {{ca-pron|marr}}.

Nota: està pendent d’introduir nous indicadors per a tractar diversos casos: sonora a tot arreu, sonora excepte en balear, sonora només en valencià.

Prefixos no assimilats[modifica]

Els prefixos no assimilats introdueixen una pausa no reflectida en l’ortografia: hiat davant i/u, erra vibrant o essa sorda com a inici de mot. Es detecten els casos més comuns, però n’hi ha d’imprevisibles. Quan sigui necessari, afegiu un guionet. Com a separadors també funcionen el punt baix, el punt volat i la hac. Exemples: asocial {{ca-pron|as:a-s}} (equivalent "a-social"), pesainfants {{ca-pron|ai:a-i}} (equivalent "pesa-infants").

Hac aspirada[modifica]

Per marcar la h aspirada, dupliqueu-la. Exemple: halar {{ca-pron|h:hh}}, equivalent a la reescriptura "hhalar".

Geminació[modifica]

Els grups /bl/ i /gl/ són geminats en oriental quan són posttònics. També els seus derivats pretònics que no es poden identificar automàticament. Per exemple poble s’identifica com a geminat però no poblar ni les formes conjugades arrizotòniques. Quan sigui necessari es pot marcar duplicant la consonant: poblar {{ca-pron|b:bb}} equivalent a "pobblar". Aquesta duplicació no s’aplicarà en català occidental.

Iodització balear[modifica]

La iodització balear (/ʎ/ > /j/ és sistemàtica en certs casos de mots patrimonials d’un determinat origen etimològic. Per generar la pronúncia balear amb iodització, substituïu -ll- per -yll- (tal com s’escrivia en català antic). Per exemple: abella {{ca-pron|ll:yll}} equivalent a "abeylla". No es considera la iodització d’alguns parlars del català central, menys sistemàtic i dialectal.

Pronúncia manual[modifica]

En principi, es recomana usar la pronúncia automàtica, amb els indicadors o reescriptura que sigui necessari. La pronúncia manual és propensa a la introducció d’errors i queda fora dels canvis que es puguin introduir en la pronúncia automàtica. Per compatibilitat amb la pràctica usada inicialment, es manté la possibilitat d’especificar-la manualment.

Es poden especificar les pronúncies AFI amb els separadors /.../, tant general, com per blocs dialectals o per àrees. La resta de casos no especificats es generaran automàticament.

Paràmetres d’àrees addicionals (només amb AFI):

  • sept= Pel català septentrional, si és rellevant i diferent del central.
    • alg= Per l’alguerès, si és apropiat.

Pronúncia informal[modifica]

La pronúncia generada és la recomanada en un context formal. Quan sigui rellevant, es poden afegir pronúncies informals:

  • informal=, informal2=, informal3=, primera, segona i tercera pronúncia informal.
    • inf_q=, inf2_q=, inf2_q=, qualificador per la primera, segona i tercera pronúncia informal.

Fitxers d’àudio[modifica]

Per a cada àrea es pot afegir un fitxer d’àudio. El format és amb "f-" davant del paràmetre d’àrea i com a contingut el títol del fitxer (sense el prefix "Fitxer:").

Exemple:

{{ca-pron
|f-val=LL-Q7026 (cat)-Millars-acció.wav
}}

La plantilla selecciona la representació AFI que correspon a l’àrea indicada de l’àudio. A més, afegeix la Categoria:Termes en català amb àudio.

Per a una millor lectura del codi, és recomanable separar els paràmetres d’àudio dels paràmetres propis de pronunciació, posant cada fitxer en una nova línia.

Rimes[modifica]

La plantilla genera la rima corresponent de Categoria:Rimes en català. Bàsicament elimina els al·lòfons, parteix de la pronúncia en valencià però considerant les vocals tòniques orientals.

Es pot eliminar la rima generada amb rima=-. Es pot afegir una rima manualment amb {{ca-rima}}.

Fonts de consulta[modifica]

A banda de documents descriptius, com la GIEC (gramàtica de l’IEC, cap. I Fonètica i fonologia), la GNV (gramàtica de l’AVL, cap. 1 Ortologia) i el llibre d’estil de la UIB, hi ha quatre fonts bàsiques en línia per a consultar la pronúncia de termes:

  1. El GDLC (Gran Diccionari de la llengua catalana), pel català central. La pronúncia es pot trobar en l’apartat bilingüe "francès", per exemple l’entrada subaltern.
    • Recull el Diccionari ortogràfic i de pronúncia de Jordi Bruguera.
    • Pot tenir errors tipogràfics ocasionals. Normalment es detecten per manca de sentit.
  2. El DNV (Diccionari normatiu valencià), pel valencià. Per exemple subaltern.
    • No indica l’accent secundari, per aquest cas cal seguir el GDLC.
    • Inclou la pronúncia rizotònica dels verbs.
  3. El DCVB (Diccionari català-valencià-balear), especialment pel balear. Per exemple cella.
    • Està basat en treballs de camp de principi del segle XX, algunes pronúncies poden ser obsoletes o excessivament col·loquials. És útil per la pronúncia tradicional i dialectal, però s’ha de prendre amb precaució de forma orientativa, per contrastar o com a darrer recurs.
    • L’anotació "or." correspon al català central, "occ." al nord-occidental i "pir-or." al septentrional. A vegades són llistes de localitats que cal situar.
    • Pel balear es pot prendre com a autoritat. Si no s’especifica "bal" cal cercar "Mall." o "Palma", i "Men." o "Eiv." per la variant "bal2". Cal reconsiderar els trets no formals indicats per la UIB (canvis o elisions de vocals i certes consonants, iodització, rotacisme...)
  4. L’ésAdir per a noms propis i estrangerismes. Per exemple Angola i kosher.
    • L’anotació "or." correspon al català central i "occ." al nord-occidental.
    • En alguns casos mostra una pronúncia col·loquial acastellanada. A prendre amb precaució si no hi ha reducció vocàlica oriental o amb les vocals e i o tancades.