Vés al contingut

Olot

De Viccionari

Català

[modifica]
Escut d’Olot amb una ala
Oriental: central /uˈɫɔt/
balear /oˈɫɔt/, /uˈɫɔt/
Occidental: /oˈɫɔt/
Informal: local /əwˈɫɔt/
  • Rimes: -ɔt
  • Etimologia: D’origen preromà desconegut, possiblement iberobasc relacionat amb Oló, Olost, Oluges i Olvan. Compareu amb el basc modern ohol («post, tauló») d’un protobasc *olo («cabana, farga, construcció rústica amb posts»), i l’antropònim ibèric olor (olor). Documentat Olotis al segle IX, Oloto i Olot al X, Aulot al XVII. Per etimologia popular, de ala per la pronúncia tradicional local, també de olla per la plana plujosa envoltada de muntanyes.

Nom propi

[modifica]

Olot m.

  1. Municipi i capital de la comarca de la Garrotxa.

Relacionats

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: O·lot (2)

Vegeu també

[modifica]