Oceja
Català
[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /uˈsɛ.ʒə/ balear /oˈsɛ.ʒə/, /uˈsɛ.ʒə/ septentrional /uˈse.ʒə/ Occidental: nord-occidental /oˈsɛ.ʒa/ valencià /oˈsɛ.d͡ʒa/, /oˈsɛ.d͡ʒɛ/
- Rimes: -ɛʒa
- Etimologia: D'un substrat ibero-bascònic *olç-egia (‘vessant del fustam, de la llenya’) pels boscos de la conca de la Vanera. Afí al basc holtz (‘envà, mampara’) i hegi[a] (‘vessant’). Documentat Olcegia al segle IX, Olceia al X, Ocegia al XII. Pel primer component compareu amb el basc Oltze (Pirineus Atlàntics) i Oltza (Navarra); i pel segon component amb els veïns Cereja, Saneja i Enveig.
Nom propi
[modifica]Oceja
Variants
[modifica]Derivats
[modifica]- ocegenc (gentilici)
Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: O·ce·ja (3)
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: OnCat, ésAdir
