Miró

Potser volíeu: miro, miró

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /miˈɾo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del nom germànic Mirone ‎(«famós, il·lustre»).

Nom propi

Miró

1. Cognom d’origen germànic

Derivats

• Mir, Mira, Miret

Miscel·lània

• Síl·labes: Mi·ró (2)
• Anagrames: mori, morí

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, Optimot
• Enciclopèdia de Cognoms Catalans
• Cognoms de la població, Idescat