Miró

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: miro, miró


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /miˈɾo/
  • Rimes: -o
  • Etimologia: Del nom germànic Mirone ‎(«famós, il·lustre»).

Nom propi[modifica]

Miró

  1. Cognom d’origen germànic

Derivats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: Mi·ró (2)
  • Anagrames: mori, morí

Vegeu també[modifica]