Millet

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /miˈʎɛt/
	balear /miˈʎət/, /miˈʎɛt/
Occidental:	/miˈʎet/

• Rimes: -ɛt
• Etimologia: De l'occità milhet, del llatí *miliētum ‎(‘camp de mill’), de milium ‎(‘mill’). Al segle XVII es documenta a Teià provinent de Bèthvéder de Comenge  (Alta Garona). Relacionat amb Millars.

Nom propi

Millet

1. Cognom

Miscel·lània

• Síl·labes: Mi·llet (2)
• Anagrama: llitem

Vegeu també

• Cerca Millet a Wikidata
• Obres de referència: DCVB
• Cognoms de la població, Idescat