Mallorca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/məˈʎɔr.kə/
Occidental:	nord-occidental /maˈʎɔr.ka/
	valencià /maˈʎɔɾ.ka/, /maˈʎɔɾ.kɔ/

• Rimes: -ɔɾka
• Etimologia: Del romandalusí *Mallorca, d'un precèltic *Maglorika, probablement lígur antic, segle XIII. Amb consonant lateral palatal paral·lela a altres topònims mallorquins sense iodització romànica o àrab, compareu amb Sóller, no hi ha constància de pronúncia ioditzada, a banda d’alguna grafia antiga Maylorcha suposadament per ultracorrecció. El llatí Maiorica, de maior ‎(‘major’) en contraposició a Minorica de minor ‎(‘menor’), hauria d’haver evolucionat com major o bé amb iodització àrab, probablement és una adaptació amb reinterpretació. Compareu amb Menorca.

Nom propi

Mallorca f.

1. Illa de la Mediterrània occidental.
2. La lletra M en lectura lletrejada.

Derivats

• mallorquí

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Mallorca ^(de) n.
• Anglès: Majorca ^(en)
• Castellà: Mallorca ^(es)
• Japonès: マヨルカ ^(ja) ‎(mayoruka)
• Xinès: 馬略卡 ^(zh) ‎(马略卡, mǎlüèkǎ)

Miscel·lània

• Síl·labes: Ma·llor·ca (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, OnCat

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /maˈʎoɾ.ka/, meridional /maˈʝoɾ.ka/

Americà: alt /maˈʝoɾ.k(a)/, baix /maˈʝoɾ.ka/, austral \maˈʒoɾ.ka\

• Rimes: -oɾka
• Etimologia: Del castellà antic Mayorca, del llatí Maiorica, de maior.

Nom propi

Mallorca f.

1. Mallorca

Relacionats

• mallorquín

Miscel·lània

• Síl·labes: Ma·llor·ca (3)
• Anagrama: macollar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà