Vés al contingut

Inga

De Viccionari

Català[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈiŋ.ɡə/, occidental /ˈiŋ.ɡa/
  • Rimes: -iŋɡa
  • Etimologia: D’origen germànic.

Nom propi[modifica]

Inga f.

  1. Prenom femení

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: In·ga (2)

Vegeu també[modifica]

  • Albaigès, Josep M.. Diccionari dels Noms de Noia, 2009. Barcelona: Edicions 62, 1995, 108. ISBN 978-84-96863-94-1.