Ida

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Llatí
[modifica]

Nom propi[modifica]

Ida f. ‎(genitiu Idae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu Ida -
Vocatiu Ida -
Acusatiu Idam -
Genitiu Idae -
Datiu Idae -
Ablatiu Idā -
  1. Ida, muntanya de Creta.
  2. (mitologia grega) Nimfa filla de Melisseu i germana d’Adrastea.

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Gaffiot, Félix. «Ida». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.