Giscafrè

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ʒis.kəˈfɾɛ/, balear /ʒis.cəˈfɾə/, /ʒis.kəˈfɾɛ/

Occidental: /d͡ʒis.kaˈfɾe/

• Rimes: -ɛ
• Etimologia: Del germànic *Gisclafred, variant de *Gisilfrid ‎(literalment «pau de la sageta»).

Nom propi

Giscafrè m.

1. Prenom masculí d’origen germànic
2. Cognom d’origen patronímic

Variants

• Guiscafrè

Miscel·lània

• Síl·labes: Gis·ca·frè (3)
• Heterograma de 8 lletres (acefgirs)
• Anagrama: fregisca

Vegeu també

• Cerca Giscafrè a Wikidata
• Obres de referència: DCVB