Gil

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʒiɫ/, occidental /ˈd͡ʒiɫ/
• Rimes: -il
• Etimologia: Del castellà Gil, del prenom llatí Aegidius, nom d’un ermità provençal del segle VII, estès en la repoblació aragonesa de València.

Nom propi

Gil

1. Cognom d’origen patronímic

Variants

• Gils, Gili, Gilet, Chilet

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, Optimot
• Enciclopèdia de Cognoms Catalans
• Cognoms de la població, Idescat

Anglès

• Pronúncia: /ɡɪl/

Nom propi

Gil

1. Prenom masculí hipocorístic de Gilbert

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈxil/, meridional /ˈhil/

Americà: alt /ˈxil/, baix /ˈhil/, austral /ˈxil/

• Rimes: -il
• Etimologia: Del prenom llatí Aegidius.

Nom propi

Gil

1. Cognom d’origen patronímic