Fortuna

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: fortuna


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /furˈtu.nə/, occidental /foɾˈtu.na/
  • Rimes: -una
  • Etimologia: Del llatí Fortuna.

Nom propi[modifica]

Fortuna f.

  1. (mitologia romana) Deessa del destí humà.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: For·tu·na (3)

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /fɔrˈtuː.na/
  • Etimologia: De fortuna.

Nom propi[modifica]

Fortūna f. ‎(genitiu Fortūnae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu Fortūna -
Vocatiu Fortūna -
Acusatiu Fortūnam -
Genitiu Fortūnae -
Datiu Fortūnae -
Ablatiu Fortūnā -
  1. (mitologia romana) Fortuna

Vegeu també[modifica]

  • Gaffiot, Félix. «Fortuna». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.