Ferrer

Potser volíeu: ferrer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/fəˈre/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /feˈre/, valencià /feˈreɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: Confluència de diferents orígens:

• De ferrer com a malnom d’ofici i nom de lloc.
• Del nom personal gòtic 𐍆𐌰𐌹𐍂𐍈𐌿𐍃 ‎(«fairƕus», literalment «pur, món»), del protogermànic *ferhuz ‎(«cos, vida»).
• En noms de lloc del País Valencià, de l'àrab فِرَار ‎(firār, «escapada, fugida») pels moriscos revoltats que van fugir a llocs apartats per a evitar l’expulsió.

Nom propi

Ferrer

1. Cognom d’origen d’ofici

Variants

• Farré, Farrer, Ferré
• Ferrés, Farrés
• Ferrera

Miscel·lània

• Síl·labes: Fer·rer (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, OnCat, Optimot
• Cognoms de la població, Idescat