Ferrer

Potser volíeu: ferrer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/fəˈre/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /feˈre/, valencià /feˈreɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: Confluència de diferents orígens:

• De ferrer com a malnom d’ofici i nom de lloc.
• Del nom personal gòtic 𐍆𐌰𐌹𐍂𐍈𐌿𐍃 ‎(‘fairƕus’, literalment ‘pur, món’), del protogermànic *ferhuz ‎(‘cos, vida’).
• En noms de lloc del País Valencià, de l'àrab فِرَار ‎(firār, ‘escapada, fugida’) pels moriscos revoltats que van fugir a llocs apartats per a evitar l’expulsió.

Nom propi

Ferrer

1. Cognom d’origen d’ofici

Variants

• Farré, Farrer, Ferré
• Ferrés, Farrés
• Ferrera

Traduccions

Cognoms equivalents a «ferrer»

• Alemany: Schmidt ^(de)
• Anglès: Smith ^(en)
• Castellà: Herrero ^(es)
• Danès: Smed ^(da)
• Francès: Lefèvre ^(fr)
• Gallec: Ferreiro ^(gl)
• Hongarès: Kovács ^(hu)
• Italià: Ferraro ^(it)
• Neerlandès: Smit ^(nl)
• Occità: Fabre ^(oc)
• Polonès: Kowalski ^(pl)
• Portuguès: Ferreiro ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: Fer·rer (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, OnCat, Optimot
• Cognoms de la població, Idescat