Ferran

Català

• Etimologia: Del germànic Firthunand, compost de firthu («pau») i nand («audaç»), literalment «el que s'atreveix a tot amb tal de conservar la pau». Alternativament, del germànic Farthinand, compost farthi («viatge») i nand («audaç»).

Nom propi

Ferran m.

1. Prenom masculí d’origen germànic

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Ferdinand ^(de)
• Anglès: Ferdinand ^(en)
• Basc: Errando ^(eu)

• Castellà: Fernando ^(es), Fernán ^(es), Hernando ^(es), Hernán ^(es)
• Francès: Ferrand ^(fr), Fernand ^(fr)
• Portuguès: Fernando ^(pt), Fernão ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: Fer·ran (2)
• Anagrama: frenar