trama

De Viccionari
Potser volíeu: tramà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈtɾa.mə/, occidental /ˈtɾa.ma/
  • Rimes: -ama
  • Etimologia: Del llatí trama, segle XV.

Nom[modifica]

trama f. ‎(plural trames)

  1. Conjunt de fils que són la base d'un teixit i que van entrellaçats en sentit contrari a l'ordit.
    «Amb l'ajuda de la filosa, una dona enrotllava la llana entre l'índex i el polze transformant-la unes vegades en el fil de l'ordit, la part vertical i més tova del teixit, i d'altres en el fil més espès i dur de la trama ([1])
  2. Part d'una història en què es planteja alguna dificultat que ha de resoldre el protagonista.
    «Un cop establerta la trama de la pel·lícula, els guionistes són els encarregats d'idear els diàlegs i situacions, que fan possible l'existència del fil conductor de la pel·lícula.» ([2])
  3. Maquinació secreta.
    «Havien triat aquesta posada per esmorzar i passar desapercebuts al mateix temps que ordien una trama conspiradora.» ([3])

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

trama

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tramar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tramar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Alessandro D'Avenia, Coses que ningú no sap, 2013
  2. Arnau Company Mates, Jordi Pons Bosch, Sebastià Serra Busquets, La comunicació audiovisual en la història, 2003
  3. Juan José Garrigós Sastre, El tren dels anglesos


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈtraː.ma/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *trāgh- ‎(«estirar»).

Nom[modifica]

trāma f. ‎(genitiu trāmae)

  1. trama

Declinació[modifica]

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu trāma trāmae
Vocatiu trāma trāmae
Acusatiu trāmam trāmās
Genitiu trāmae trāmārum
Datiu trāmae trāmīs
Ablatiu trāmā trāmīs


Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.1089