pou

Català

Un pou

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpow/^ⓘ

Informal: septentrional, nord-occidental, alguerès /ˈpɔw/

• Rimes: -ow
• Etimologia: Del llatí pŭtĕus, segle XIII.

Nom

pou m. ‎(plural pous)

1. Forat vertical que comunica la superfície del terra amb un corrent d'aigua subterrani i que s'utilitza per agafar aquesta aigua.

Notes

Els pous poden ser artificials o naturals. En el cas dels pous artificials la definició també inclou totes les construccions adjuntes, en especial les de superfície, i també la maquinària (bomba, etc.)

Derivats

• cercapoals, cercapous, contrapou, desempouar, empouar, escurapous, poal, poar, poater, poua, pouada, pouador, pouaire, pouar, pouataire, pouater

Relacionats

• aljub
• cisterna
• codina
• dipòsit
• impluvi

Traduccions

pou [1] (forat usat per a treure aigua)

• Albanès: pus ^(sq) m.
• Alemany: Brunnen ^(de) m.
• Anglès: well ^(en) m.
• Àrab: بِئْر‎ ^(ar) m.
• Armeni: ջրհոր ^(hy) ‎(djrhor)
• Basc: putzu ^(eu)
• Belarús: сту́дзень ^(be) m. ‎(studzen)
• Bretó: puñs ^(br) m.
• Búlgar: кла́денец ^(bg) m. ‎(klàdenets)
• Castellà: pozo ^(es) m.
• Coreà: 샘 ^(ko) ‎(saem)
• Danès: brønd ^(da) c.
• Eslovac: studňa ^(sk) f.
• Eslovè: vodnjak ^(sl) m.
• Esperanto: puto ^(eo)
• Estonià: kaev ^(et)
• Finès: kaivo ^(fi)
• Francès: puits ^(fr) m.
• Friülà: poç ^(fur)
• Gallec: pozo ^(gl) m.
• Gal·lès: ffynnon ^(cy) f.
• Georgià: ჭა ^(ka) ‎(txa)
• Grec: πηγάδι ^(el) n. ‎(pigadi)
• Grec antic: φρέαρ ^(grc) n. ‎(phréar)
• Hebreu: בְאֵר‎ ^(he) f.
• Hindi: कूआँ ^(hi) m.
• Hongarès: kút ^(hu)
• Ídix: ברונעם‎ ^(yi) m.
• Irlandès: tobar ^(ga) m.
• Italià: pozzo ^(it) m.
• Japonès: 井戸 ^(ja)
• Kazakh: құдық ^(kk) ‎(qudıq/khudikh)
• Kirguís: кудук ^(ky) ‎(kuduk)
• Kurd: bêrim ^(ku)
• Letó: aka ^(lv) f.
• Lituà: šulinys ^(lt) m.
• Llatí: puteus ^(la) m.
• Luxemburguès: Pëtz ^(lb)
• Macedoni: бу́нар ^(mk) m.
• Malai: perigi ^(ms)
• Maltès: bir ^(mt) m.
• Neerlandès: bron ^(nl) f.
• Occità: potz ^(oc) m.
• Polonès: studnia ^(pl) f.
• Portuguès: poço ^(pt) m.
• Retoromànic: puoz ^(rm) m.
• Romanès: fântână ^(ro) f., puț ^(ro) n.
• Rus: коло́дец ^(ru) m. ‎(kolódets)
• Sard: pussu ^(sc) m., putzu ^(sc) m.
• Serbocroat: бунар ^(sh), bunar ^(sh) m.
• Sicilià: puzzu ^(scn) m.
• Suahili: kisima ^(sw)
• Suec: brunn ^(sv) c.
• Tadjik: чоҳ ^(tg)
• Tagal: balon ^(tl)
• Tai: บ่อน้ำ ^(th)
• Tàtar: кое ^(tt)
• Turc: kuyu ^(tr)
• Txec: studna ^(cs) f.
• Urdú: کنواں‎ ^(ur) m.
• Uzbek: quduq ^(uz)
• Való: pousse ^(wa) m.
• Vènet: pos ^(vec)
• Vietnamita: giếng ^(vi)
• Xinès: 井 ^(zh) ‎(jǐng)

Verb

pou

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pouar/poar

Variants

• pouo, poue, poui
• poo, poe, poï

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: puó

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• El pou, Petit Atles Lingüístic del Domini Català