arranque
Català[modifica]
Verb[modifica]
arranque
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arrancar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arrancar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arrancar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb arrancar
Castellà[modifica]
Nom[modifica]
arranque m. (plural arranques)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: a·rran·que (3)
Vegeu també[modifica]
- arranque. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Substantius masculins en castellà
- Mots en castellà de 3 síl·labes