encalares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əŋ.kəˈɫa.ɾəs/, occidental /eŋ.kaˈɫa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

encalares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de encalar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb encalar

Variants

• [2] encalasses

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ca·la·res (4)
• Anagrama: encalar-se

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \eŋ.kaˈla.ɾes\, meridional \eŋ.kaˈla.ɾeh\

Americà: alt \eŋ.kaˈla.(ɾe)s\, baix \eŋ.kaˈla.ɾeh\, austral \eŋ.kaˈla.ɾes\

• Rimes: -aɾes

Verb

encalares

1. segona persona del singular (tú, vos) del futur de subjuntiu del verb encalar

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ca·la·res (4)
• Anagrames: aclárense, aranceles, canelares, clareasen, craneales, encelaras, encelarás, escalaren, lacerasen, lanceares, recalasen