esso

De Viccionari


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈes.so/
  • Etimologia: De l'antic isso, del llatí ipsum ‎(«ells»), acusatiu singular masculí i neutre de ipse.

Pronom[modifica]

esso

  1. (literari) ell, referit a un objecte o animal de gènere masculí.
  2. (despectiu) ell, referit a una persona.

Sinònims[modifica]

Notes[modifica]

[1] En el llenguatge formal es prefereix esso, però informalment predomina lui.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: és·so (2)