man

De Viccionari
Potser volíeu: -man, Man


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈman/
  • Rimes: -an

Verb[modifica]

man

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de manar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1


Català antic
[modifica]

Nom[modifica]

man f. ‎(plural mans)

  1. «La bulla deu ésser d’una part ymage reyal, la qual sega sobre cadira, en la man dreta sceptre e en la sinistra pom reyal tenga.» (Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós, 1344)
  2. manament
    «Ordenam que aquest sagrat e sant sagrament per man del matropolità en la ciutat de Ceragoça.» (Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós, 1344)

Vegeu també[modifica]


Abinomn
[modifica]

  • Pronúncia: (pendent)
  • Etimologia: (pendent)

Nom[modifica]

man

  1. lluna


Afrikaans
[modifica]

  • Pronúncia: /man/
  • Etimologia: Del neerlandès man, del neerlandès mitjà man, del neerlandès antic man.

Nom[modifica]

man ‎(plural mans o manne, diminutiu mannetjie)

  1. home
  2. marit, espòs

Notes[modifica]

El plural normal de man en l'afrikaans contemporani és mans. En canvi, manne sovint fa referència als membres d'un grup d'hòmens, com ara els d'un equip de futbol.

Vegeu també[modifica]


Akoko
[modifica]

  • Pronúncia: (pendent)
  • Etimologia: (pendent)

Pronom[modifica]

man

  1. jo


Albanès
[modifica]

  • Pronúncia: man
  • Etimologia: (pendent)

Nom[modifica]

man m. ‎(plural indeterminat mana, singular determinat mani, plural determinat manat)

  1. morera

Hipònims[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /mæn/
  • Etimologia: De l'anglès antic man o mann, segle X.

Nom[modifica]

man ‎(plural men)

  1. home

Verb[modifica]

man ‎(3a persona singular present mans, gerundi manning, passat i participi manned)

  1. tripular

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1

Vegeu també[modifica]


Aragonès
[modifica]

  • Pronúncia: (pendent)
  • Etimologia: Del llatí manus.

Nom[modifica]

man f.

Variants[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Caló català
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈman/
  • Etimologia: Del romaní man, acusatiu de me.

Pronom[modifica]

man

  1. jo, mi
    «De todis les calís que pingarelo man, tuquis sineles, xaví, la que camelo per man (Peret, «Xaví», 1973)
    De totes les gitanes que conec, tu ets, nena, la que vull per mi.

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]


Caló espanyol
[modifica]

  • Etimologia: Del romaní man, acusatiu de me.

Pronom[modifica]

man

  1. jo

Sinònims[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): americà: alt /ˈman/, baix \ˈmaŋ\, austral /ˈman/
  • Rimes: -an
  • Etimologia: De l'anglès man, segle XXI.

Nom[modifica]

man m. f. ‎(plural men o manes)

  1. (juvenil, popular, estatunidenc, Guatemala, Rep. Dominicana, Colòmbia, Hondures, El Salvador, Nicaragua, Puerto Rico i Xile) home
    «Yo lo único malo que tengo es que todavía me gustan los manes (Karol (@xdrlxj), tuit, nov. 2021)
    L'única cosa dolenta de mi és que encara m'agraden els homes.
  2. (juvenil, estatunidenc, Hondures, El Salvador, Puerto Rico, Veneçuela i Bolívia) Persona molt pròxima, amic inseparable.
  3. (juvenil, popular, Equador, Guatemala, Hondures, El Salvador i Panamà) individu, persona

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de americanismos sobre man


Gallec
[modifica]

  • Pronúncia: /maŋ/
  • Etimologia: Del llatí manum, segle XVIII.

Nom[modifica]

man f. ‎(plural mans)

Variants[modifica]

  • mão (reintegracionista), mam (reintegracionista)

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1

Vegeu també[modifica]

  • Article corresponent a la Viquipèdia en gallec
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre man
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionario de dicionarios sobre man
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionário Estraviz sobre mao


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈma/
  • Àudio: Bearn
  • Etimologia: Del llatí manum.

Nom[modifica]

man f. ‎(plural mans)

Vegeu també[modifica]


Romaní
[modifica]

Pronom[modifica]

man

  1. acusatiu de me

Descendents[modifica]

  • Caló català: man


Volapük
[modifica]

  • Pronúncia: (pendent)
  • Etimologia: (pendent)

Nom[modifica]

man

  1. home

Vegeu també[modifica]


Zelandès
[modifica]

  • Pronúncia: (pendent)
  • Etimologia: Del neerlandès mitjà man, del neerlandès antic man.

Nom[modifica]

man m. ‎(plural mannen)

  1. home
  2. marit, espòs