plugim

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /pɫuˈʒim/
Occidental:  nord-occidental /pɫuˈʒim/, valencià /pɫuˈd͡ʒim/
  • Rimes: -im
  • Etimologia: De pluja i el sufix -im, segle XX.

Nom[modifica]

plugim m. ‎(plural plugims)

  1. (meteorologia) forma diminutiva de pluja
    «El no-res, nostra ventura; / el no-res, el nostre Tot: / la claror de l’ampla sina, / bes, sospir, plugim d’amor.» (Carles Salvador, El bes als llavis, pàg. 11, 1934)
    «Ha parat el plugim i la Carol tanca el paraigua. Menja castanyes torrades que va traient d'una paperina. Duu una boina grisa i la cara sense pintar, sabates de taló alt, mitges negres i mitjons de llana vermells.» (Juan Marsé, trad. Martí Sales, Aquesta puta tan distingida, Club Editor 1959 S.L., març 2021, ISBN 9788473293020)

Sinònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: plu·gim (2)
  • Heterograma de 6 lletres (gilmpu)

Vegeu també[modifica]