tuvalià

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tu.βə.ɫiˈa/, balear /tu.və.ɫiˈa/
Occidental:	nord-occidental /tu.βa.ɫiˈa/
	valencià /tu.va.ɫiˈa/, /tu.βa.ɫiˈa/

• Rimes: -a
• Etimologia: De Tuvalu i el sufix -ià.

Nom

tuvalià m. ‎(plural tuvalians, femení tuvaliana)

1. Natural de Tuvalu.

Traduccions

Natural de Tuvalu

• Anglès: Tuvaluan ^(en) n.
• Basc: tuvaluar ^(eu)
• Castellà: tuvaluano ^(es) m.
• Francès: tuvaluan ^(fr)

Nom

tuvalià m. ‎(només en singular)

1. Idioma polinesi propi i oficial de Tuvalu i algunes illes properes.

Traduccions

Llengua de Tuvalu

• Anglès: Tuvaluan ^(en) n.
• Basc: tuvaluerak ^(eu)
• Castellà: tuvaluano ^(es) m.
• Francès: tuvaluan ^(fr), tuvalouéen ^(fr)

Adjectiu

tuvalià m. ‎(femení tuvaliana, plural masculí tuvalians, plural femení tuvalianes)

1. Originari, pertanyent o relatiu a Tuvalu (estat d'Oceania).

Traduccions

Relatiu a Tuvalu

• Anglès: Tuvaluan ^(en) n.
• Basc: tuvaluar ^(eu)
• Castellà: tuvaluano ^(es) m.
• Francès: tuvaluan ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: tu·va·li·à (4)
• Anagrama: altivau

Vegeu també

• Obres de referència: DNV