fonador

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /fu.nəˈðo/
balear /fo.nəˈðo/, /fu.nəˈðo/
Occidental:  nord-occidental /fo.naˈðo/, valencià /fo.naˈðoɾ/

Adjectiu[modifica]

fonador m. ‎(femení fonadora, plural masculí fonadors, plural femení fonadores)

  1. Relatiu a la producció de so articulat.
    «Les dislàlies són els trastorns més freqüents de l'edat escolar. Impliquen la producció incorrecta de determinats fonemes i sense que existeixi cap alteració muscular ni de l'aparell fonador (Josefina Sala Roca, Factors condicionants del desenvolupament, 2001)

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fo·na·dor (3)

Vegeu també[modifica]