moi

De Viccionari


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /mwa/
  • Etimologia: Del francès antic mei, derivat del llatí .

Pronom[modifica]

moi

  1. jo
    Il est aussi fatigué que moi.
    Ell està tan fatigat com jo.
  2. mi, jo
    «Il y avait en moi autre chose que ma volonté, et cette autre chose avait peur. Je me demandai ce que je pouvais redouter; mon moi brave railla mon moi poltron, et jamais aussi bien que ce jour-là je ne saisis l’opposition des deux êtres qui sont en nous, l’un voulant, l’autre résistant, et chacun l’emportant tour à tour.» ([1])
    Hi havia en mi alguna cosa més que la voluntat, i aquesta altra cosa era la por. Em preguntava què podia témer el meu jo valent es burlava del meu jo covard, i mai tant bé com aquell dia vaig comprendre l'oposició entre els dos éssers que habiten en nosaltres, l'un disposat i l'altre reticent, i cadascun guanyant l'altre per torns.
  3. em, me
    Pardonnez-moi.
    Perdoneu-me
  4. meu, meus, meva
    C'est un ami à moi.
    És un amic meu
    C’est un homme à moi
    És un home dels meus.
    C’est l’opinion de mon père et de moi que je vous exprime.
    Això que us explico és l'opinió de mon pare i la meva.

Relacionats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Guy de Maupassant, Sur l’eau, dans La maison Tellier, 1891


Gallec
[modifica]

  • Pronúncia: /moj/
  • Etimologia: Apòcope de moito.

Adverbi[modifica]

moi

  1. molt
    Canta moi ben.Canta molt bé.

Sinònims[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre moi


Polonès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈmɔ.i/

Pronom[modifica]

moi

  1. nominatiu i vocatiu viril plural de mój

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: mo·i (2)