peno
Potser volíeu: penó
Català[modifica]
Verb[modifica]
peno
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de penar
- (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb penar
- (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb penar
Variants[modifica]
Miscel·lània[modifica]
Castellà[modifica]
Adjectiu[modifica]
peno m. (femení pena, plural masculí penos, plural femení penas)
- (arcaisme, històric) cartaginès
Sinònims[modifica]
Nom[modifica]
peno m. (plural penos, femení pena)
- (arcaisme, històric) cartaginès
Sinònims[modifica]
Verb[modifica]
peno
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre peno
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈpɛ.noː/
Nom[modifica]
penō
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Mots en català de 2 síl·labes
- Derivats del llatí al castellà
- Derivats del grec antic al castellà
- Adjectius en castellà
- Arcaismes en castellà
- Substantius masculins en castellà
- Formes verbals en castellà
- Mots en castellà de 2 síl·labes
- Formes de substantius en llatí