trepar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /tɾəˈpa/
Occidental:  nord-occidental /tɾeˈpa/
valencià /tɾeˈpaɾ/, /tɾeˈpa/

Verb[modifica]

trepar trans.

  1. Fer forats amb una eina, per exemple en un cinturó, en el calat per decorar un vestit, en un bloc de papers, etc

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: trepo, trepa, trepem
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: tre·par (2)
  • Anagrama: reptar

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /tɾeˈpaɾ/
Americà: alt /t͡s(e)ˈpaɾ/, baix /tɾeˈpaɾ/

Verb[modifica]

trepar intr. ‎(present trepo, passat trepé, futur treparé)

  1. grimpar
  2. enfilar-se

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: tre·par (2)


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /tɾeˈpa/

Verb[modifica]

trepar

  1. trepitjar esclafant
  2. picar de peus