sum

Català

Verb

sum

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sumar

Variants

• sumo, sume, sumi

Miscel·lània

• Anagrama: mus ^(revers)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sʊm/
• Etimologia: Del llatí arcaic *ezom, procedent del protoindoeuropeu *h₁ésti («existir, ser»), que va donar termes cognats en: grec antic εἰμί ‎(eimí), sànscrit अस्मि ‎(ásmi), anglès antic eom. Els temps perfets d'aquest verb deriven del protoitàlic *fūai, procedent del protoindoeuropeu *bʰúHt («esdevenir, arribar a ser»).

Verb

sum ‎(1a present^?), es ‎(2a present), esse ‎(infinitiu), fuī ‎(perfet), futūrus ‎(supí)

1. estar, jo estic

   Sic sum ut vides.

   Aquí estic, com pots veure.

2. ser, jo sóc

   Civis romanus sum.

   Sóc un ciutadà romà.

3. existir, jo existeixo

   Cogito, ergo sum.

   Penso, per tant existeixo.

4. passar, haver novetats en l'existència d'algú

   Quid tibi est?

   Què passa?

Derivats

absum adsum dēsum ens īnsum intersum

obsum possum praesum prōsum subsum supersum