subvenir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /sub.bəˈni/, balear /sub.vəˈni/
Occidental:  nord-occidental /sub.beˈni/
valencià /sub.beˈniɾ/, /sub.veˈniɾ/

Verb[modifica]

subvenir intr.

  1. Acudir a salvar algú de la seva necessitat.
    «va subvenir-hi Cèsar, i va concedir a Aureli el preu de la casa, desitjós com era de distribuir el diner per mitjans honorables» ([1])

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: sub·ve·nir (3)
  • Heterograma de 8 lletres (beinrsuv)
  • Anagrama: brunives

Vegeu també[modifica]

  1. Tàcit, Annals (vol. I): Llibres I-II, Fundació Bernat Metge, , pàgina 56