subjecte

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /subˈʒek.tə/, balear /subˈʒɛk.tə/
Occidental:	/subˈd͡ʒɛk.te/

• Rimes: -ɛkte
• Etimologia: Del llatí subjectum, segle XIV.

Nom

subjecte m. ‎(plural subjectes)

1. Entitat oposada a objecte.

   «Amb els resultats obtinguts per cada subjecte es confeccionaran els mapes de la retina.» (Carreras, Pere, Pràctiques de percepció visual, Univ. Autònoma de Barcelona 1998, pàgina 10)

2. Allò sobre què versa un discurs.

   «Els subjectes tractats foren: Utilització de la Història per a l'educació moral; Utilització de la disciplina i de l'autonomia dins la susdita educació; Procediments més eficaços.» (Criterion, 1929, p.421)

3. En sintaxi, part de la frase que no és el predicat, normalment qui fa l'acció.

Sinònims

• habitant, individu, persona, ànima, ésser
• tema, matèria

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Subjekt ^(de)
• Anglès: subject ^(en)
• Castellà: sujeto ^(es)
• Francès: sujet ^(fr)
• Italià: soggetto ^(it)

Adjectiu

subjecte m. ‎(femení subjecta, plural invariable subjectes)

1. Que segueix uns determinats criteris o que n'és dependent.

   «La pintura...no està subjecta a cap norma i només és susceptible de consells.» (Lino Cabezas Gelabert, Luis Felipe Ortega De uhler, Anàlisi gràfica i representació geomètrica, Edicions Universitat Barcelona, pàgina 13)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: attached ^(en)
• Castellà: sujeto ^(es)
• Italià: subordinato ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: sub·jec·te (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sʊbˈjɛk.tɛ/

Adjectiu

subjecte

1. vocatiu masculí singular de subjectus