sede

De Viccionari
Potser volíeu: sedé


Català
[modifica]

Verb[modifica]

sede

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sedar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb sedar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb sedar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb sedar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: se·de (2)


Castellà
[modifica]

Peninsular: \ˈse.ðe\
Americà: alt /ˈse.de/, baix \ˈse.ðe\
  • Rimes: -ede
  • Etimologia:
[1]: del llatí sedes ‎(«seient»).
[2]: De sedar.

Nom[modifica]

sede f. ‎(plural sedes)

  1. seu

Compostos i expressions[modifica]

  • Santa Sede: Santa Seu

Verb[modifica]

sede

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb sedar
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb sedar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: se·de (2)
  • Anagrama: dese

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre sede